L’economia espanyola va registrar el 2020 un descens històric del PIB del 10,8%, xifra que millora en dues dècimes l’avançada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que havia previst inicialment una caiguda de l’11%, si bé en aquells dies no es tenien tots els indicadors disponibles.
Així, Estadística ha actualitzat les dades tant del quart trimestre com dels trimestres anteriors del 2020 i hi ha hagut sorpreses: el creixement trimestral a l’estiu (juliol-setembre) va ser del 17,1%, set dècimes superior a l’estimat, mentre que en el quart trimestre l’economia no va créixer (0,0%) malgrat que les previsions inicials apuntaven una alça del 0,4%.
Al mateix temps, el descens inicialment publicat per al primer trimestre (-5,3%) ha estat una mica superior, del 5,4%, mentre que el previst per al segon trimestre (-17,9%) s’ha moderat una dècima i ara és del 17,8%.
Fins ara, el major descens anual del PIB s’havia registrat el 2009, en plena crisi financera, amb un retrocés del 3,8%, però amb la crisi de la COVID s’han batut tots els rècords i el 2020 ha estat el pitjor any per al PIB des de l’inici de la sèrie, el 1970. És, a més, la primera contracció anual del PIB des del 2013, quan va baixar un 1,4%.
El 2020, la demanda estatal va restar 8,8 punts al PIB, 10,2 punts menys que el 2019, mentre que l’aportació negativa de la demanda externa va ser de 2 punts, fet que suposa 2,6 punts menys que el 2019.
Segons Estadística, la despesa pública va registrar el 2020 l’augment més gran des del 2009, amb un creixement del 3,8%, mentre que el consum de les llars es va enfonsar un 12,4%, el retrocés més important de tota la sèrie. La inversió, per la seua banda, va caure un 11,4% el 2020, el seu major descens des del 2009.
Per sectors, l’únic que va elevar el seu valor afegit brut (VAB) el 2020 va ser l’agricultura, amb un avanç del 5,3%. Pel contrari, el de la construcció es va desplomar un 14,5%; el dels serveis, un 11,1%, i el de la indústria i l’energia, un 9,6%.
Pèrdua de llocs de treball
La remuneració dels assalariats va baixar un 4,5% interanual en el quart trimestre, menys del que va caure l’excedent d’explotació brut, que es va contraure un 11,6%, mentre que la productivitat per hora treballada es va reduir un 3% i la productivitat dels llocs de treball equivalents va baixar un 3,9%.
En el quart trimestre de 2020, les hores treballades van disminuir un 6,1% interanual, tres dècimes més que en el trimestre anterior, i el nombre de llocs de treball equivalents es va reduir un 5,2%, quatre dècimes més, fet que suposa la pèrdua de 962.000 llocs de treball a temps complet en un any.
Màxim històric del deute extern
El deute extern de l’Estat espanyol registra un nou màxim històric pels efectes de la crisi de la COVID-19. Segons dades publicades aquest dijous pel Banc d’Espanya, el deute extern de l’Estat a finals de 2020 es va situar en 2,236 bilions d’euros, el 199,7% del PIB. A finals del tercer trimestre, aquest percentatge era del 193% del PIB.
D’altra banda, la posició d’inversió internacional neta de l’Estat –la diferència entre el saldo deutor i creditor- es va eixamplar i va presentar un dèficit de 945.700 milions d’euros, l’equivalent al 84,4% del PIB i més de cinc dècimes respecte al trimestre anterior. Segons el regulador bancari, aquests increments es deuen a un creixement en valor absolut del deute i a l’esmentat descens del PIB, -10,8 % interanual.
En paral·lel, la capacitat de finançament de l’Estat, mesurada pel saldo conjunt dels comptes corrents i de capital, es va situar en els 12.400 milions d’euros durant l’últim exercici, una xifra que equival a l’1,1% del PIB. L’any 2019, la capacitat de finançament acumulada fins al quart trimestre del 2019 era de 30.800 milions d’euros el 2,5% del PIB.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
