“No arribem”. Amb aquest crit, simple i directe, els professionals de les oficines de serveis socials de l’Ajuntament de València resumeixen la situació que viuen. “Els problemes socials s’accentuen, els desnonaments s’incrementen, la gent necessita tramitar una ajuda a la dependència, que és molt complexa i hi ha moltes situacions d’emergència, però nosaltres no arribem a tot perquè cada volta som menys personal”, expliquen testimonis directes d’aquests centres.
“El problema no és només per a nosaltres, que hem de treballar amb molt més d’estrés –continuen aquestes fonts- sinó sobretot per als ciutadans, que veuen com la qualitat de l’atenció es degrada”. I posen un exemple: el dia 2 de cada mes, quan s’obrin les agendes ja estan plenes totes les cites possibles. Això significa que com a mínim et cal esperar dos mesos. Imagina si és una emergència, un desnonament programat per uns pocs dies o una situació similar”.
La situació no és nova i alerten que ja s’arrossega des de l’anterior govern, però amb l’arribada de PP i Vox a l’Ajuntament ara fa dos anys, “el problema s’ha agreujat enormement”. La Llei valenciana de Serveis Socials Inclusius 3/2019 estableix unes ràtios mínimes de personal. Per una quantitat de població determinada corresponen una quantitat estipulada de treballadors socials i la resta de personal especialitzat, però els sindicats denuncien que l’Ajuntament de València ho està incomplint, en una actuació molt similar a la que estan vivint els serveis socials de gestió autonòmica i que Diari la Veu ja va denunciar.
“No estan acomiadant, ja que en ser personal públic és molt complicat, però en canvi no estan cobrint les baixes”, expliquen. La situació s’ha agreujat amb el procés d’estabilització d’interins, que ha provocat que molta gent aconseguisca consolidar places en altres municipis, buidant els serveis socials de València sense que ningú es moleste a reposar aquest personal.
També posen en qüestió que l’Ajuntament no els està facilitant les dades sobre quant de personal està treballant exactament als serveis socials municipals –que compten amb 13 centres de barri més dos especialitzats, el CAI en migrants i el CASS en gent sense sostre– el que consideren que és una “vulneració de la llibertat sindical”. “Mai abans ens havíem trobat amb aquesta opacitat i aquesta impossibilitat de diàleg”, recalquen.
Programa de mobilitzacions
Aquesta situació ha provocat que el passat mes de maig, el personal dels serveis socials decidira en una assemblea un programa de mobilitzacions per visualitzar el problema i exigir solucions. Així, tots els divendres del mes, els treballadors s’han concentrat durant mitja hora davant dels centres de serveis socials respectius.
“Ens va semblar que era la forma més fàcil que hi poguera participar com més gent millor, però hem de reconèixer que no ha tingut gaire ressò”, admet una de les treballadores afectades.
Per això, de cara al juny han optat per fer “més soroll”. La primera convocatòria serà també el pròxim divendres 6 de juny al matí, però serà una única concentració conjunta a la plaça de l’Ajuntament.
