El periodista Jesús Rodríguez també resideix a Suïssa per la investigació de terrorisme en el cas Tsunami. Així ho ha explicat el seu grup de suport, durant un acte celebrat aquest dijous a Sants, a Barcelona. Rodríguez, periodista de La Directa, se’n va anar a l’estranger a finals del 2023, «davant l’amenaça d’empresonament». Ahir va ser el membre de la junta d’Òmnium, l’activista Oleguer Serra, qui explicava des de Perpinyà que també havia marxat a l’estranger, i que resideix a Suïssa, on també hi ha el diputat i número 9 de la llista d’ERC al 12-M, Ruben Wagensberg. Durant aquest matí el grup de suport a un altre investigat per Tsunami, Josep Campmajó, explicarà des de Girona que l’empresari també va haver de marxar a l’estranger.
La periodista Gemma Garcia ha explicat les claus de la campanya de suport a Jesús Rodríguez, a través de la web «nosaltrespertu.cat». El grup demana reunir solidaritat i també suport econòmic perquè el periodista puga fer front a l’impacte econòmic que suposa haver-se hagut «d’exiliar» a Suïssa. L’entorn de Rodríguez també està en coordinació amb la resta de persones encausades i «exiliades» per Tsunami.
L’advocat del periodista, Dani Amelang, ha denunciat durant l’acte la «perversió» del tipus penal. I ha afegit que només amb una «imaginació vivaç» es pot considerar que convocar manifestacions pacífiques pot constituir un delicte de terrorisme. En aquest sentit, ha dit amb sarcasme que cal un «marc jurídic generós i ampli» per enquadrar els fets en un marc de terrorisme.
El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón reclamava dimarts als investigats de la causa del Tsunami que, a través dels seus lletrats, li facen arribar en un dia les direccions on viuen perquè els puga citar a declarar.
La petició es dirigeix a les 10 persones que tenen oberta la investigació a l’Audiència Nacional. En els casos de Rodríguez, Jaume Cabaní Massip i Nicola Flavio Giulio, que no han designat advocats que els representen, el jutge demanava a la Guàrdia Civil que esbrine on es troben.
Tot plegat a un mes i mig de la suposada aprovació de la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats, una vegada el text haja superat el tràmit al Senat i torne al Congrés per a la votació definitiva.
