Una aficionada del Llevant UE entra a Google. Busca entendre per què el primer equip granota masculí de futbol només ha guanyat un dels últims quatre partits. Es troba en descens. Ha perdut tres dels últims cinc partits i ha empatat l’altre. Escriu quatre paraules, fa clic en el primer resultat. Mai arriba a veure una publicació de dades de qualitat. Per exemple, una premiada internacionalment que explica just això amb gràfics clars, interactius i rigorosos. No perquè no siga bona, sinó perquè està “en fora de joc” digitalment. Aquesta escena quotidiana, aparentment banal, resumeix el problema que detecta una investigació recent sobre periodisme de dades esportiu: peces d’una gran qualitat narrativa i tècnica que no es deixen trobar.
L’estudi Periodisme de dades en mitjans esportius i visibilitat web: avaluació amb el marc SEOVisFrame, elaborat per personal investigador de la Universitat d’Alacant i la Universitat de Barcelona, analitza 98 visualitzacions esportives premiades als Society for News Design Awards entre 2021 i 2023. El treball conclou que una part important d’aquests projectes presenta mancances greus en visibilitat web, un factor clau en un ecosistema informatiu dominat pels cercadors.
El SEO com els senyals d’una ciutat: sense indicacions, el bon periodisme no arriba
Per entendre-ho, els autors proposen imaginar el SEO (optimització per a motors de cerca) com els cartells d’una ciutat. El SEO tècnic seria que els carrers estiguen asfaltats i il·luminats; el SEO de contingut, que els edificis tinguen un nom clar a la porta; l’accessibilitat, que hi haja rampes perquè tothom puga entrar; i l’autoritat digital, que altres veïns recomanen aquell lloc. El problema és que moltes visualitzacions esportives compleixen molt bé amb l’asfalt i la llum, però fallen en la resta.
De fet, l’estudi mostra que els aspectes tècnics obtenen un notable alt: un 84,26% de compliment en qüestions com l’adaptació a mòbils, l’ús d’HTTPS o la velocitat de càrrega. En canvi, els factors relacionats amb la credibilitat i la transparència —qui signa el contingut, d’on ixen les dades o com s’ha fet l’anàlisi— amb prou feines arriben al 24,27%. Encara pitjor és el SEO fora de la pàgina, que mesura si altres webs enllacen i recomanen el contingut, amb només un 12,51%.
Quan les dades juguen a porta buida, però no marquen gol a Google
Les mancances també es fan evidents en els elements visuals. És com servir un plat exquisit sense dir què porta: molts gràfics no tenen textos alternatius, descripcions llargues ni metadades. A més d’afectar l’accessibilitat —per exemple, per a persones amb discapacitat visual— això dificulta que els cercadors “entenguen” què mostra la visualització i la mostren als resultats de cerca. És com tenir la porteria buida però no encertar-la entre els tres pals tot i tenir la pilota als peus.
Per països, els mitjans espanyols lideren el grau mitjà de compliment, seguits per la Xina i Hong Kong, però en tots els contextos es repeteix el mateix patró: excel·lència narrativa combinada amb una estratègia SEO incompleta. Segons l’equip investigador, les redaccions esportives continuen pensant el SEO com l’última capa de pintura, quan hauria de formar part del projecte des del primer esborrany.
Raquel Escandell: “Són com reportatges molt ben escrits que es guarden en un calaix“
Raquel Escandell Poveda, investigadora de la Universitat d’Alacant i coautora de l’article, ho explica amb una imatge clara: “Les visualitzacions esportives analitzades són com reportatges molt ben escrits que es guarden en un calaix. Si no incorpores des del principi criteris d’accessibilitat, transparència o estructura semàntica, és molt difícil que arriben al públic que les busca”. I afegeix que integrar aquestes pràctiques “no només millora la visibilitat, sinó que reforça la credibilitat i l’impacte social del periodisme”.
L’article s’ha publicat a la revista acadèmica Estudios sobre el Mensaje Periodístico i forma part del projecte CUVICOM, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i fons FEDER . Paral·lelament, Escandell Poveda ha editat un vídeo divulgatiu amb intel·ligència artificial mitjançant l’eina NotebookLM per explicar els resultats a públics no especialitzats. És una manera de convertir una recerca complexa en una peça breu i entenedora, pensada per circular per YouTube i xarxes socials.
L’aficionada del Llevant UE s’ha perdut una anàlisi interessantíssima sobre el seu equip. Que era el que buscava. Aquella visualització premiada que explicava amb dades per què el seu club dels seus amors s’havia enfonsat continua sent una joia periodística. Però mentre no tinga bons rètols, adreces clares i recomanacions visibles, encara serà com una botiga excel·lent en un carreró sense sortida. El repte, segons l’estudi, no és fer millor periodisme de dades esportiu —això ja s’està fent— sinó assegurar-se que, quan algú el busca, estiga darrere de l’últim defensa de l’algoritme i evitar el fora de joc.
