Acció Ecologista-Agró ha emès un comunicat lamentant que la Marjal d’Almenara, a la Plana Baixa, pateix «un fort episodi de sequera provocat no només per l’escassetat de precipitacions i les elevades temperatures a conseqüència de l’emergència climàtica, sinó també per les incessants extraccions d’aigua subterrània, moltes il·legals, i la dubtosa gestió que s’ha fet del sistema hidràulic associat».
Així, l’entitat ecologista diu haver anat «vigilant» la «nefasta» evolució d’aquest afer i informant les administracions i la societat civil de la situació, també dins de les reunions amb la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, des d’on els ecologistes han traslladat la seua preocupació.
Situació greu
En canvi, des del col·lectiu asseguren que «el pitjor dels escenaris» s’ha començat a generar aquest estiu, quan «molts ullals han deixat de brollar aigua», fet que s’ha traduït en una «davallada important del nivell freàtic que ha provocat l’entrada de sobrants de cultiu de mala qualitat als estanys mitjançant els canals i les séquies que condueixen l’aigua fins a la Gola de la Llosa».
Al juny, Acció Ecologista-Agró va saber que s’estava introduint aigua de la làmina superficial de l’aiguamoll dins dels aqüífers, que quedaven contaminats. Va ser quan membres de l’entitat van taponar amb fustes la comporta d’entrada als estanys i van mirar d’evitar el pas de l’aigua afectada a la muntanya, aconseguint controlar momentàniament la situació.
Per contra, a l’agost, segons explica l’entitat a través d’un comunicat, van detectar nivells elevats de salinitat a la llacuna. «Ara el que havia entrat era aigua de mar», expliquen, arribant a registrar 29 grams per litre al canal de Torreblanca, catorze vegades més de l’habitual.
Va ser això el que va fer que Acció Ecologista-Agró avisara la Conselleria de Medi Ambient, ara en mans de Vicente Martínez Mus (PP), perquè comprovara l’estat de la població de petxinot que s’hi va descobrir al 2023, que finalment no es va veure afectada.
Peixos morts
Tot i així, l’entitat interpretava que tot això eren «avisos» que «alguna cosa més gran i perillosa estava per vindre». Els senyals d’alarma continuaven amb l’aparició de peixos morts i aigua en descomposició, i finalment es va produir la primera mortaldat de flora i fauna aquàtica als estanys, a la partida de la Palafanga, al terme de la Llosa.
Segons denuncien des d’Acció Ecologista-Agró, «ningú amb competències no ha fet res i el col·lapse ja ha arribat». Les brigades de medi ambient han retirat vora 900 quilos de peixos morts, i han constatat la salinitat «brutal de l’aigua», actuant d’aquesta manera sense anticipació, segons lamenta l’entitat.
Acció Ecologista-Agró demana «obrir comportes que desaigüen a la mar per tal que isca aigua hipertròfica de forma controlada amb el bypass de les turbines de les goles». En canvi, «l’obertura de comportes interiors agreuja el problema en èpoques de sequera, tal com ha passat, deixant que les parts més fondes de la marjal s’omplin d’aigua de retorn, desencadenant-se fàcilment episodis greus d’anòxia».
Els ecologistes denuncien la «manca de comprensió de com gestionar l’aigua de la marjal» per part de l’Ajuntament d’Almenara, governat pel PSPV, que els ha portat a demanar de manera urgent la creació de l’òrgan de gestió hídrica de tota la marjal, «tal com obliguen les normes de gestió de l’aiguamoll», apunten.
