La paraula histèria ve del grec hysteron, que vol dir úter. El Diccionari Normatiu del Valencià la defineix com una «neurosi complexa que altera el curs normal dels processos psíquics i que provoca trastorns motors, sensorials o digestius». Històricament, s’ha associat amb les dones i és un dels estigmes psicològics que encara perviuen en l’actualitat, encara que s’utilitzen termes més moderns i suposadament més suaus, com «intensa» o «intenseta». Un estigma que ha perdurat amb el patriarcat i que té greus conseqüències sobre la salut mental de les dones: estan més sobremedicalitzades, la qual cosa genera encara més problemes, dins d’un sistema de salut androcèntric, fet per homes i pensat per als homes.
Segons les últimes dades publicades per l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya, elaborada pel Ministeri de Sanitat -del 2020-, un 12,81% de la població de l’estat de més de 15 anys va manifestar haver estat diagnosticada d’algun problema de salut mental. La xifra de dones duplicava la dels homes: un 16,97% enfront d’un 8,41%. Quant a ansietat crònica, la van diagnosticar a un 8,06% de les dones i a un 3,5% dels homes; la depressió la patiren elles en un 7,22% i ells, en un 3,23%. Si ampliem el focus al País Valencià, veiem que la prevalença «d’alguna malaltia mental (ansietat, depressió o altres problemes mentals)», patida en els 12 mesos anteriors i diagnosticada per un metge, es manté aquesta tendència: el 19,69% eren dones i el 12,04%, homes.
«La majoria de les vegades eixim medicades sense un diagnòstic de salut mental»
Subratllem que les dades fan referència a casos clínicament diagnosticats. La metgessa psiquiatra María Huertas, autora del colpidor llibre Nueve nombres (Ed. Temporal 2021), i que va ser Cap de Servei de Salut Mental del Departament 09 del País Valencià des de 1986, revela que hi ha un major nombre de diagnòstics perquè les dones acudeixen més a Atenció Primària, la qual cosa «ha de ser positiva perquè pot facilitar un diagnòstic precoç i tractar-se de forma més racional», però observa que «curiosament, en el cas de les dones això no és cert», ja que «ixen amb tractaments que duren molts anys». Com que no es tracta «el problema que ocasiona el seu malestar, necessiten eixos fàrmacs durant molt de temps».
Sara Jort, psicòloga sanitària amb consulta pròpia i docent de la Universitat de València, matisa que, sovint, el «diagnòstic no està massa clar»: «La majoria de les vegades eixim medicades sense un diagnòstic de salut mental. Hi ha molt pocs psicòlegs a la sanitat pública i normalment eixim amb un ansiolític o un antidepressiu que no correspon al diagnòstic d’un psicòleg».
Ací entrem en una qüestió que pot agreujar el motiu de la visita al centre mèdic: la sobremedicalització de les dones que refereixen problemes mentals. «Les dones reben de manera receptada molts més medicaments que els homes: tres vegades més d’antidepressius i cinc vegades més d’ansiolítics» assegura la psiquiatra Huertas. La psicòloga Jort sosté que, explicant el mateix, «és més probable que una dona isca amb medicació de psicofàrmac que un home», perquè a elles se’ls «psicologitza molt»: «Si dius que et trobes malament i estàs cansada en Atenció Primària, potser et pregunten si t’ha passat alguna cosa vital i et recepten psicofàrmacs. Si ho diu el teu company, és més probable que se’n vaja amb una prova per descartar que siga alguna cosa física». Ho confirma Maria Huertas, basant-se en la seua experiència: «Moltes venen amb problemes quotidians de falta d’autoestima perquè el seu entorn social contribueix al fet que estiga baixa, se senten malament amb problemes de relacions… A vegades tenen malalties somàtiques que solen atribuir-se a salut mental. Als homes, en canvi, els demanen més proves diagnòstiques i se’ls recepta menys medicació».
L’estereotip de la «dona histèrica»
Aquest «sobrediagnòstic i sobremedicalització» prové, com defensa Jort, de «l’estereotip de dona histèrica de tota la vida, de l’Antiga Grècia a Sigmund Freud». Huertas recorda que la salut mental de les dones «és un dels primers temes que s’abordaren des de la perspectiva feminista als anys 60 i 70» perquè és on «més» se’ls «estigmatitza». Malauradament, afirma que en l’actualitat encara sobreviuen determinats estereotips en els centres de salut, com que «les dones es queixen molt, són repetitives, acudeixen sense tenir problemes». Per tot això, la psiquiatra considera que se les medicalitza més, a banda de «la falta de valor de la paraula de la dona». «Senten els símptomes, que no dorm bé i està trista, i ja ixen amb un ansiolític i un antidepressiu. No escolten més enllà, com quina és la situació familiar d’eixa dona, quines càrregues té de fills o persones depenents, si té relacions a l’exterior o passa les 24 hores a casa…», lamenta.
Sara Jort creu que no es pot «desvincular» l’atenció psicològica que reben les dones de «la desigualtat social a nivell mundial i estructural que patim les dones pel fet de ser dones en l’educació, treball i drets socials, que ens fa més vulnerables». «Hi ha un biaix de gènere que no es pot obviar en l’alta medicalització, anticoncepció, violència obstètrica, reproducció assistida… tot això té un impacte molt gran en les dones. A més, patim violència de gènere; una de cada quatre dones ha patit abusos sexuals de xicoteta; en l’etapa adulta, hi ha més pobresa econòmica, guanyem menys i treballem més en precari, a banda de les cures, amb les quals fem dobles i triples jornades… tot això ens fa més sensibles a patir problemes de salut mental. Tenim més factors de risc», reflexiona.
«La medicina i la salut mental és androcèntrica, posa l’home com a norma»
María Huertas suma el fet que «la medicina i la salut mental és androcèntrica» perquè «ha posat l’home com a norma, com a patró de què és normal». «Tenim el cos, la ment, la forma de pensar, les emocions… diferents de l’home. Però ell s’ha pres com a patró per excés i per defecte a l’hora de catalogar les malalties. Per això, qualsevol malestar normal que té a veure amb la fisiologia de la dona és una síndrome, com el menopàusic». A més, recorda que «totes les investigacions de fàrmacs fan experiments en animals mascles i, després, en persones, fonamentalment homes perquè hi ha menor variabilitat». Huertas sosté que s’han donat molts casos de medicaments que amb ells «no tenen a penes efectes», però sí en elles; el mateix ha passat amb les vacunes, de fet es va parlar molt de com de poc estudiada que estava la del Covid-19 sobre les dones.
Per avançar en la millora de l’atenció de la salut mental de les dones, tant María Huertas com Sara Jort veuen fonamental introduir la perspectiva de gènere en la psicologia i psiquiatria. Huertas assegura que ha vist diagnòstics que eren autèntiques «barbaritats» fa 40 anys i que encara hui en dia continuen produint-se: «He tingut pacients medicalitzades amb una vida insatisfactòria, que no tenien relacions pràcticament amb ningú més enllà del marit, que s’encarregava bàsicament de l’administració de la casa, dels àpats, de l’educació dels fills… les seues fonts de satisfacció eren a través del nucli familiar i, quan allà no hi havia, no en tenien. Prenien ansiolítics i antidepressius des de feia molts anys. Començàrem a tractar-les d’una altra manera, perquè anaren canviant a poc a poc la seua vida i trobaren altres espais i punts de suport. Però ens trobàrem amb el problema de llevar-los la medicació, perquè eren totalment addictes». Jort insta a pal·liar aquestes desigualtats, a més, amb «corresponsabilitat i polítiques de conciliació real». «Tot el dia estic escoltant dones que estan cansades per la sobrecàrrega de les cures, cosa que en alguns països té, fins i tot, l’etiqueta de trastorn. És un esgotament molt emocional que no se’n va per dormir 10 hores en un dia».
L’any 2021, a conseqüència dels efectes de la pandèmia del coronavirus, Presidència de la Generalitat Valenciana va crear el Comissionat per al Pla Valencià d’Acció per a la Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives, dirigit pel catedràtic i investigador Rafael Tabarés. No ens ha pogut atendre per a aquest reportatge per manca de temps i des de Presidència han explicat que s’està impartint formació per formar a professionals -metges i pediatres- per detectar, prevenir i tractar problemes de salut mental en persones, independentment del sexe de la persona, però sense aquesta perspectiva de gènere que reclamen les expertes i des de la Xarxa Estatal de Dones de Salut Mental.
