RedactaVeu / Madrid.
L’Associació Hispania Nostra acaba d’incloure en la seua Llista Roja del Patrimoni en perill el palau de Rubalcava a Oriola (Baix Segura) pel seu estat de ruïna contínua. Actualment, presenta un aspecte d’abandó i decrepitud, amb algunes finestres obertes que deixen passar el vent i la pluja a l’interior de l’edifici, i diversos cristalls s’han trencat. Els jardins estan envaïts per la mala herba i eines de construcció. Ha perdut quasi totes les espectaculars palmeres dels seus jardins, víctimes del temut morrut roig.
El Ministeri de Foment va concedir el passat any una subvenció de 623.000 euros amb càrrec a l’1,5% Cultural que l’ajuntament ha perdut en 2016 per la seua deixadesa a l’hora d’escometre les urgents i necessàries obres de rehabilitació. Ara per ara, el consistori segueix sense licitar l’obra de restauració ni sap quin ús donar-li.
El palau va ser construït en el solar que va quedar després de derruir-se la casa abacial de l’Església de Santiago. Les obres van començar a partir del 1916 gràcies a la iniciativa de na Piedad Roca de Togores, marquesa de Rubalcava, i el seu espòs n’Eduardo Almunia, que el van construir per a la seua residència. En 1920 l’edifici estava molt avançat, mancant alguns detalls. Va ser adquirit per l’Excm. Ajuntament d’Oriola en 1981, amb l’objectiu de conservar i poder oferir al públic el seu interior i per a donar-li un ús social i cultural.
En 1982 l’Associació de Festes de Moros i Cristians “Santas Justa i Rufina” va utilitzar part de la seua planta baixa com a seu; en 1986 es va convertir en Museu Arqueològic i en 1990 es va utilitzar com a seu del Departament Municipal de Serveis Socials. En 1981 s’hi instal·la l’oficina municipal de turisme, que el va ocupar fins al 2008 en què va haver d’abandonar l’immoble pel seu mal estat.
L’edifici consta de tres plantes principals amb xicotetes entreplantes. Al principi la planta baixa era utilitzada com un despatx, habitatge dels propietaris i cotxeres. La primera planta, que constitueix la zona principal del palau, l’ocupen una sèrie d’ostentosos salons. També en ella es trobava la cuina principal. En la segona planta es trobaven els dormitoris de la família marquesal i en una entreplanta una segona cuina.
El palau consta de dos jardins que proporcionen zones d’esbarjo, amb fonts i bancs de taulells i ferro forjat amb un reixat de ferro sobre murs de maçoneria.
L’edifici es va construir imitant l’esquema dels palaus barrocs oriolans que consistia a tenir un vestíbul il·luminat per una cúpula neobarroca de planta el·líptica i l’accés a la planta noble mitjançant una escala de marbre amb sòcol de taulells valencians.
