El País Valencià ha comptabilitzat 200 incendis forestals entre l’1 de gener i el 19 d’agost de 2025, amb un total de 737 hectàrees afectades. Segons dades de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, 74 d’aquests focs han estat causats per llamps (37%), 68 han estat intencionats (34%), 27 s’han produït per negligències (13,5%), 21 tenen causes desconegudes o estan sota investigació (10,5%) i deu responen a altres motius accidentals (5%).
En comparació amb la mitjana del període 2015-2024, que se situa en 254 incendis anuals i 5.028 hectàrees cremades, les xifres actuals apunten a una temporada més lleu en extensió, tot i que la incidència dels llamps ha augmentat un 12% respecte a la dècada anterior. Rosa Touris, directora general de Prevenció d’Incendis, ha destacat que “els llamps són la causa natural més rellevant, ja que les tempestes seques freqüents al nostre clima poden provocar incendis sense que la pluja arribe a apagar-los”.
La setmana més crítica va ser la compresa entre el 12 i el 19 d’agost, quan es van declarar 41 focs, 28 d’ells per llamps, que van afectar 491 hectàrees en les comarques d’Alacant, Castelló i València. Els precedents mostren que 2022 continua sent l’any més devastador de l’última dècada, amb més de 30.000 hectàrees cremades en grans incendis com els de Begís (Alt Palància) i la Vall d’Ebo (Marina Alta).
L’enginyer de muntes i professor de la Universitat Politècnica de València, Eduardo Rojas, ha subratllat que la combinació de precipitacions i absència de ponent ha afavorit que 2025 siga un any més tranquil. “L’orografia et dona problemes, però a vegades et dona també l’alternativa”, ha explicat. En aquest sentit, ha remarcat que el vent de llevant nocturn actua com a aliat per a les brigades d’extinció, ja que ajuda a frenar l’avanç del foc.
