Quasi 2.000 hectàrees de conreus s’han perdut el 2023 al País Valencià respecte del 2022, ha assegurat La Unió Llauradora. Una quantitat que s’eleva a més de 16.000 hectàrees si se sumen els últims quatre anys, just des de la data d’inici de la pandèmia, segons es desprén de les dades de l’Enquesta de Superfícies i Rendiments dels Cultius (Esyrce).
Segons l’entitat agrària, en concret, el 2023 s’han deixat de conrear 1.953 hectàrees, entre les quals destaca el descens dels cultius herbacis amb els cereals de gra al capdavant (3.802 hectàrees menys) i els ferratgers (-1.905 ha). En canvi, van augmentar les lleguminoses de gra (2.017 ha més), les hortalisses i les flors (+570 ha) i els cultius industrials (+265 ha).
Aquest increment de les lleguminoses de gra ve motivat perquè la nova PAC «impulsa el seu cultiu a través de la condicionalitat reforçada, ecorrègims i ajuda associada a la producció de cultius proteics i, per tant, part de la baixada del cereal ha anat a l’augment d’aquest cultiu», ha explicat l’organització.
D’altra banda, ha detallat que la superfície de cultius llenyosos va decréixer (1.042 hectàrees menys) pel fet que els descensos en cítrics (-1.737 ha), vinya (-921 ha) i altres terres de cultiu (-686ha ) van ser més grans que els augments dels altres cultius.
Els cítrics i els fruiters són els que més superfície ocupen al territori valencià, ja que entre els dos grups pràcticament assoleixen la meitat del total de terres de cultiu (un 49,4 per cent). Hi ha 154.157 hectàrees cultivades de cítrics al País Valencià i 152.983 de fruiteres no cítrics.
Els últims quatre anys s’han deixat de cultivar 6.199 hectàrees de cítrics; 4.494 de cereals; 2.708 de vinya; 2.143 de fruiters no cítrics; 2.024 d’hortalisses i flor; 1.308 de ferratge i 926 d’olivar.
La superfície total conreada al País Valencià és de 622.144 hectàrees. Si se suma la cultivada i no cultivada (forestal, prat i pasturatges i altres superfícies, on s’inclouen les terres ermes), es manté estable en les 2.326.000 ha dels últims anys.
«PP i Vox no han portat res de bo a l’agricultura»
Per a La Unió, la «negativa» del govern valencià del PP i Vox a aprovar les esmenes que ha proposat als pressupostos agraris del 2024 «augmenta la sagnia de la pèrdua de superfície cultivada al territori valencià». Les propostes, que pretenien assignar fons «significatius» a polítiques directes de suport a agricultors i ramaders, «van ser rebutjades, deixant desprotegits milers de productors» al País Vañencià, ha denunciat l’entitat.
L’organització ha advertit que «el canvi de govern en la Generalitat no ha portat res de bo de moment per als agricultors i ramaders valencians, almenys pel que fa al pressupost per al 2024». També ha alertat que el canvi climàtic continua minvant les collites i la cabanya ramadera al País Valencià, i que «tots els cultius o una gran part han patit descensos productius per diversos motius enguany».
L’entitat proposava modificacions en els pressupostos de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per valor de 9,9 milions d’euros «per a destinar recursos a mesures socioeconòmiques que beneficiarien les persones agricultores i ramaderes en un moment desafiador, marcat pels efectes de la sequera, el conflicte a Ucraïna i la creixent pressió dels costos de producció».
El secretari general de La Unió, Carles Peris, ha criticat que aquesta «nova pèrdua de terrenys de cultiu, unida a la dels últims anys, posa de manifest que cal adoptar polítiques en clau autonòmica per a evitar aquesta situació i ajudar a mantindre’s en les seues explotacions als agricultors i ramaders professionals. Mimetitzar les polítiques estatals i europees sense fer res més amb pressupost propi de la Conselleria d’Agricultura és deixar morir el malalt».
