L’estudi que realitza cada any aquesta associació, presidida per Juan Manuel Ramírez, i que ha sigut presentat hui, mesura el desenvolupament dels serveis socials en les 17 comunitats autònomes, segons la importància econòmica, la cobertura a la ciutadania i els drets i la decisió política.
La puntuació mitjana que obté el desenvolupament dels serveis socials en el conjunt de les autonomies és de 4,92 punts sobre deu, la qual cosa, segons el parer de l’associació, confirma el “feble” desenvolupament en aquesta àrea amb “milers” de persones en el “precipici” de l’exclusió social.
L’informe assegura que la despesa en aquesta àrea s’ha reduït en quasi 500 milions d’euros anuals entre 2009 i 2012, amb set milions d’usuaris a l’Estat espanyol, la qual cosa pot provocar “la fallida” de la cohesió social del país.
L’única comunitat autònoma amb un nivell de desenvolupament “alt” és Navarra, seguida de País Basc i La Rioja, que compten amb un nivell “mitjà”. Tot i que Navarra és la que millor puntuació obté, l’informe assenyala que “resulta paradoxal” que tinga una perspectiva negativa que ha reduït el seu pressupost en serveis socials un 15,89 per cent.
Les que compten amb un desenvolupament “irrellevant” i per tant són les pitjors, són Andalusia, Galícia, Múrcia, Madrid, Canàries i el País Valencià, que tanca la classificació.
La despesa anual de les comunitats en serveis socials s’ha reduït un 3,64 per cent en els últims quatre anys i han passat d’una despesa mitjana per habitant de 280,03 euros el 2009 a 275,13 el 2012.
No obstant açò, el coordinador de l’informe, Gustavo García, ha valorat que set comunitats hagen augmentat la despesa com el País Valencià (14,69 per cent), Astúries (8,97 per cent), La Rioja (7,83 per cent), Comunitat de Madrid (5,18 per cent), Catalunya (2,68 per cent), Múrcia (1,16 per cent) i Cantàbria (0,25 per cent).
El fet que el País Valencià haja incrementat la despesa i així i tot estiga a la cua de la classificació es deu, segons ha explicat García, al fet que “l’esforç que fa encara és molt xicotet”, és a dir, tenia “un punt de partida molt baix”.
