Els accidents que s’han repetit aquest estiu en els festejos taurins populars han tornat a posar sobre la taula, tal com era previsible, el debat sobre la conveniència o no d’aquests esdeveniments. Les morts, els ferits i les imatges impactants, que corren per les xarxes com la pólvora, no serveixen per acabar amb aquestes festes, que compten amb oposició generalitzada a la societat però que es continuen celebrant gràcies a l’entusiasme dels seus promotors, localitzats generalment als municipis més reduïts.
El País Valencià té molt a dir en aquesta qüestió. Segons dades del partit animalista PACMA, se celebren 7.000 esdeveniments anuals amb bous pels carrers en aquest territori. Un fenomen que només compta amb xifres similars a l’Aragó. Al seu torn, des d’aquest partit, segons la seua portaveu estatal, Yolanda Morales, asseguren que on més rebuig reben és al País Valencià, on «la cultura taurina està molt arrelada». «La gent s’ho pren personalment quan hi ha denúncies per aquests festejos». Morales també reconeix que, malgrat tot, les denúncies fetes pel seu partit i pels col·lectius animalistes «tenen gran acollida, però algunes persones dels pobles en què se celebren aquests esdeveniments es donen per al·ludides com si estiguérem atacant les seues localitats, encara que les denúncies no es fan en aquest sentit».
Com a anècdota, Morales recorda quan a Almassora (la Plana Alta), al mes de maig d’enguany, un bou va morir enmig d’un festeig taurí, «possiblement per estrés, tot i que no tenim cap informe veterinari que ho explique». El partit va difondre les imatges del cos del bou mort enmig la festa, que va ser empentat i introduït en una caixa. «Ho vam publicar i vam rebre amenaces de gent dient-nos que ens trauria els ulls, que si passàvem pel poble ens atropellarien amb el cotxe, etc.», relata.
La denúncia social que generen aquestes festes és directament proporcional a l’opacitat dels seus promotors sobre les dades econòmiques de la festa taurina. Els diners dedicats a través de subvencions s’han de buscar a través dels plens dels ajuntaments –el País Valencià té 542 municipis– i les entitats beneficiades per aquestes aportacions no fan públiques, com cal esperar, les xifres.
Els promotors de la festa, per part seua, es beneficien del fet que el govern de Mariano Rajoy va declarar el 2013 la tauromàquia «patrimoni nacional», fet que impedeix que els parlaments autonòmics legislen contra aquestes festes. I és que sense aquesta distinció, aquestes cambres de representants podrien prohibir per llei la celebració de les festes taurines arreu del territori autonòmic pertinent.
En l’àmbit local, els ajuntaments, segons Yolanda Morales, cedeixen a la pressió dels veïns, que en molts casos integren col·lectius taurins que aconsegueixen que se celebre aquesta festa any rere any amb diners públics, sabedors que l’alcalde o alcaldessa de torn es juga la continuïtat si qüestiona o limita la realització d’aquests esdeveniments. Les cúpules dels partits polítics acostumen a pronunciar-se en contra d’aquestes festes, però no donen ordres a nivell local per impedir-les, precisament, per la por a perdre alcaldies. Per exemple, partits com el PSPV, incòmode davant els festejos taurins celebrats en places de bous, mantenen alcaldies en localitats com Dénia (la Marina Alta), Quartell (el Camp de Morvedre) o Vilavella (la Plana Baixa), on les festes populars amb bous són innegociables.
Des del PACMA expliquen que, per a fer pedagogia, difonen imatges per causar impacte visual. «El que no impacta no es recorda», diuen, tot i que compten amb l’entrebanc que les xarxes socials acostumen a censurar imatges en què es veu sang o algun element violent.
Alhora, diuen també que miren d’inculcar a la gent el fet de no normalitzar la tauromàquia, i reconeixen també que en contra dels seus objectius juga el fet que aquest àmbit genera «un negoci molt important». «És cert que l’afició cada vegada és menor», diu Morales, «però compta amb un arrelament molt fort a Espanya, amb vora 300 empreses de bestiar en mans de famílies molt poderoses que, alhora, gestionen places i escoles taurines, accedeixen a subvencions quasi per decret i configuren tota una teranyina de negocis i interessos compartits».
La portaveu del PACMA també diu que «hi ha molt de canvi entre l’opinió pública», fet que es demostraria amb l’aprovació de la futura llei estatal de protecció animal, «de la qual se n’està parlant, tot i que no inclou la tauromàquia per la protecció de què guadeix». En aquest sentit, Morales assenyala la ironia que «es pot protegir un gos, però no un bou».
