Fa tres dècades, el País Valencià es trobava en plena transformació. Veníem d’uns anys de consolidació de l’autogovern, amb un Estatut recent que ens donava una identitat pròpia dins de l’Estat espanyol. Hi havia una il·lusió col·lectiva per construir una societat més justa, més pròspera i amb una cultura pròpia ben viva.
L’economia valenciana en aquell moment estava marcada per sectors tradicionals com el tèxtil, el calcer i la ceràmica, mentre que el turisme començava a explotar-se a gran escala. L’agricultura encara tenia un paper clau, tot i que ja s’intuïa la crisi de la taronja. La política es debatia entre la voluntat de més autogovern i les tensions identitàries, però hi havia un cert consens sobre la importància del valencià i de la cultura pròpia.
Hui en dia, la realitat és ben diferent. L’economia ha canviat radicalment: el turisme s’ha convertit en el motor principal, la construcció va viure una bombolla devastadora i la indústria tradicional ha quedat molt reduïda. L’agricultura ha perdut pes i el model productiu es debat entre la necessitat de modernitzar-se i la dependència de serveis de poc valor afegit.
Culturalment, el valencià continua sent un element de conflicte, amb una política lingüística que avança a batzegades i amb una societat cada vegada més castellanitzada, sobretot a les grans ciutats. La globalització, les noves tecnologies i el canvi en els hàbits de consum han transformat la manera de viure i de relacionar-nos.
Políticament, hem passat de governs conservadors que van marcar una etapa de grans projectes i corrupció, a una alternança política que ha intentat, amb més o menys èxit, recuperar la credibilitat de les institucions. Però la sensació general és que encara ens manca una visió clara de quin País Valencià volem per al futur.
En definitiva, fa 30 anys érem un poble amb moltes esperances i un cert optimisme. Hui, som una societat més desencantada, amb problemes estructurals que no s’han resolt i amb el repte de no perdre allò que ens fa únics. El futur dependrà de la nostra capacitat de recuperar aquella il·lusió i d’adaptar-nos a un món canviant sense perdre la nostra essència.
