Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El País Valencià és el tercer territori autonòmic de l’Estat amb més queixes presentades al Síndic de Greuges el 2021: un total de 2.856.
L’Oficina del Defensor del Poble va rebre, al conjunt de l’Estat, en total, 29.015 queixes en 2021, en un any «marcat per les seqüeles» de la pandèmia de la covid-19, cosa que suposa un increment del 3,5% respecte a les 28.020 del 2020, segons l’informe anual que fa la institució d’àmbit estatal. Les queixes han augmentat, però ho fan en menor mesura que l’any en què va començar la pandèmia, quan van pujar en un 26,4% respecte a l’exercici anterior.
Segons la procedència geogràfica, el major nombre de queixes procedeix de la Comunitat de Madrid, amb 6.361 expedients. La segueixen Andalusia amb 3.517, el País Valencià amb 2.856 i Catalunya amb 2.815.
En el cas del País Valencià, els expedients més nombrosos corresponien a l’administració de Justícia, amb (404); amb Ocupació i Seguretat Social (344); Funció Pública (312); Migracions (218) i Sanitat (192).
«L’impacte de la covid-19 s’ha fet evident en la seua repercussió social i econòmica, en definitiva, en tots els sentits aquest 2021», deia el defensor del poble espanyol, Ángel Gabilondo, en el document que ha fet públic aquest divendres i que ha entregat a la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet.
Segons aquest informe, el Defensor del Poble ha atès a tot l’Estat 33.708 ciutadans. Pel que fa a les sol·licituds d’interposició de recursos d’inconstitucionalitat i d’empara davant el Tribunal Constitucional, el 2021 se’n van rebre un total de 204, cosa que suposa un descens del 77,5% respecte a l’any anterior.
El Defensor del Poble d’àmbit estatal destaca el gran nombre de queixes rebudes en matèria sanitària, cosa que tindria relació amb la pandèmia i amb «el qüestionament de l’abast de determinades polítiques i mesures administratives de salut pública o, molt singularment, amb allò relatiu al funcionament» del sistema estatal de salut. «La pandèmia ha sigut la gran raó, i en alguns casos un argument per justificar aspectes que han de ser atesos més adequadament».
En aquest sentit, Ángel Gabilondo ha fet referència a la «dolorosa experiència de l’assistència residencial a la gent gran, malgrat la resposta dels professionals, cosa que ratifica la necessitat urgent de replantejar o revisar el model residencial i la necessitat d’incrementar recursos humans, de millorar les condicions laborals i un major seguiment i control per part de les administracions públiques».
L’exclusió digital per part de la gent gran o de moltes persones que viuen en el medi rural ha sigut una altra qüestió assenyalada per Gabilondo, qui també s’ha referit a la invasió russa contra Ucraïna com un fenomen que generarà «fragilitat i incertesa».
