Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimarts, 3 de maig, l’Informe CAT 2016, on recull una cinquantena de dades sobre la situació del català. Com ara fa un any, les conclusions reiteren el contrast entre la “vitalitat” de la llengua i la “situació preocupant allà on intervé l’acció de l’Estat”. Però si es para atenció a la taula on es mostra la proporció i nombre total de persones que entenen i/o parlen el català, el País Valencià és la segona per la cua en l’estimació de parlants amb un 51,18%, sols superada per la Catalunya Nord amb 35,40%.
La Justícia segueix sent el taló d’Aquil·les del català i un dels pocs àmbits “on s’ha anat clarament enrere”, segons el president de l’entitat, Òscar Escuder. L’Informe indica que només un 3% dels procediments judicials són en català d’inici a final i que al 75% dels advocats que usen el català “se’ls ha suggerit en alguna ocasió” passar al castellà. Escuder ha declinat “embrancar-se” en el debat sobre la llengua en una Catalunya independent.
Les 50 dades que recull el nou informe de la Plataforma per la Llengua mostren, d’una banda, el creixement del català en àmbits com el cultural, Internet i les noves tecnologies. El fet que quatre de les cinc ràdios líders a Catalunya facen tota la programació en català, que quatre milions de consumidors utilitzen el català en les seues relacions comercials, que sis dels principals webs del món tinguen versió en català, o les 25.000 peticions perquè Netflix incorpore títols en català, són indicadors de la “vitalitat” de la llengua, segons l’entitat.
Imatge extreta de l’Informe CAT 2016 de Plataforma per la Llengua.
La consolidació del nombre de parlants al voltant dels 10 milions de persones (10.047.102 exactament) i del nombre de persones que l’entenen, estimat en 13,4 milions, és un indicador positiu a ulls de l’entitat. Pel que fa a l’arrelament per territoris de parla catalana, l’informe mostra que les Illes Balears són, amb un 80,5%, el primer territori en parlants de català, en canvi el País Valencià compta amb 51,18% i encara és pitjor la situació a la Catalunya Nord on només el 35,5% dels habitants sap parlar-lo. En relació a la Franja, l’entitat celebra que el LAPAO ja siga “Història”, i destaca que en poc temps s’ha doblat el nombre de parlants d’aquesta zona que anomenen ‘català’ a la seua llengua.
No obstant això, l’Informe reitera la idea que el català segueix trobant “dificultats” per normalitzar-se allà on intervé l’Estat. “Experimenta una ofensiva per part d’institucions com el govern del l’Estat espanyol, amb el clar objectiu d’obstaculitzar la normalització de la nostra llengua”, destaquen. Segons l’Informe, en el darrer any l’Estat “s’ha estancat” en el compliment dels compromisos de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELROM), ha reculat en àmbits com l’educació i ha aprovat 64 normatives “que imposen el català a Catalunya” (i dues que n’afavoreixen l’ús).
Els tipus més freqüents de normatives que “imposen” el castellà tenen a veure amb documentació oficial, en l’etiquetatge i a l’ensenyament. Algunes d’aquestes deriven directament de novetats jurídiques d’origen europeu, que es regeixen per les llengües oficials dels Estats i no les cooficials o regionals.
Imatge extreta de l’Informe CAT 2016 de Plataforma per la Llengua.
Retrocés a la Justícia
“En perspectiva, la Justícia és dels pocs àmbits en què hem anat enrere”, lamentava aquest dimarts el president de l’entitat, Òscar Escuder. La Plataforma posa l’accent a les recomanacions del Consell d’Europa (incomplertes sis vegades per l’Estat) en el sentit que la Llei Orgànica del Poder Judicial “és un obstacle als drets lingüístics dels catalanoparlants”. Les recomanacions orienten a modificar el marc jurídic perquè les autoritats judicials, penals, civils i administratives de les comunitats autònomes puguen dur a terme els procediments en català a petició d’una de les parts.
“L’únic consol i dada positiva en l’àmbit de la Justícia és que el grup d’experts del Consell d’Europa ens dóna la raó”, ha ironitzat Escuder, que ha il·lustrat amb dues “dades negatives significatives” la situació actual. D’una banda, el fet que els graduats en dret han de fer l’examen d’accés a l’advocacia únicament en castellà. De l’altra, que el 75% dels advocats que usen professionalment el català “afirmen que en un moment o altre de la seua feina s’han sentit pressionats per deixar-los d’usar”. Escuder feia referència ací a una xifra extreta d’un altre informe elaborat, en aquest cas, pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, de la Generalitat.
Canvis polítics a l’Estat
La Plataforma per la Llengua ha posat en valor tímidament els canvis de govern del 2015 al País Valencià, l’Aragó i les Illes Balears, i si bé confien que això puga portar “una millora” per a la salut del català, han posat “en quarantena” el seu impacte, en expressió de la directora de l’entitat, Neus Mestres.
Més enllà, Òscar Escuder no confia que el nou cicle electoral que s’obri a l’Estat, amb les eleccions del proper 26-J, servisquen per revertir la situació. “Si algú tenia alguna esperança que això canviés, en les passades eleccions -i previsiblement en les que vénen- quatre dels cinc partits amb representació parlamentària tenen propostes per continuar mantenint la discriminació del català o fins i tot augmentar-la”, ha afirmat.
Escuder fuig de polèmiques
El president de la Plataforma per la Llengua ha evitat entrar en el debat sobre la condició del català i el castellà en una hipotètica Catalunya independent –debat reobert fa unes setmanes arran del manifest signat pel Grup Koiné-. “No estem tan preocupats pel nom com pel què i l’evolució”, ha declarat en resposta a un periodista aquest dimarts.
Escuder ha manifestat a més que no és moment “d’embrancar-se en debats que no faran millorar res”, i ha alertat sobre la complexitat d’un tema on es barregen arguments científics, polítics i sensibilitats diverses. “Ho haurem d’anar veient, perquè evidentment no estem contents amb la situació actual del català, però no tenim cap interès a perjudicar ningú”, ha reblat.
