Està socialment acceptat en aquest país que als currículums s’exageren detalls. En alguns casos fins i tot, fregar la mentida. Però escriure una mentida fàcilment comprovable ja és una altra cosa i, a més, és perillós, perquè pot eixir a la llum. I més per a un periodista per qui la credibilitat és –o hauria de ser- la seua primera targeta de visita.
I aquest segon cas és el del flamant director d’Informatius d’À Punt, Josep Magraner, qui en el seu currículum que ha difós la radiotelevisió pública en la nota de premsa s’assegura que “des de juny del 2014 fins a l’actualitat ha sigut director de Comunicació de l’EMT”.
Una afirmació fàcilment contrastable visitant els organigrames de l’empresa de transports, penjat al web, i on Magraner no apareix com a “director de comunicació”. De fet, qualsevol periodista que haja cobert informacions relacionades amb l’EMT entre 2015 i 2023 sap que amb qui parlava era amb Toni Martínez, primer, i Jèssica Martorell, després. Qui era llavors Magraner?
Què feia a l’EMT?
Com han explicat diverses persones que treballen o han treballat a l’EMT la darrera dècada, Magraner sí que va entrar a treballar-hi el 2014, tal com s’assegura al currículum. A l’area de comunicació, però no com a cap, o siga com a càrrec, sinó en un “nivell 4”, el que implica ser un treballador regular, que a l’empresa pública de transports implica estar blindat davant de possibles acomiadaments. “En certa forma tenia la protecció d’un funcionari però sense haver passat mai unes oposicions”, explica una d’aquestes persones.
De fet, les fonts consultades coincideixen a definir-lo com un “col·locat” pel PP, abans de perdre el poder el 2015. Un rumor no contrastat dins l’empresa apuntaria al fet que portava els fills a la mateixa escola –vinculada a l’Opus- que el llavors gerent, però aquest punt no ha pogut ser confirmat.
Amb l’arribada de Joan Ribó a l’alcaldia de València i Giuseppe Grezzi a la gerència de l’EMT, Magraner va ser degradat i va passar de l’àrea de comunicació a la de màrqueting. I allà, què feia exactament? “La veritat és que era un xic un poc per a tot –explica una persona que hi va coincidir- sobretot feia d’enllaç entre els departaments d’operacions i màrqueting, això vol dir que quan calia desviar una línia pujava la informació a la web, les app, etc.”
Una altra font recorda que “li tocava un poc el que no volia fer ningú, com repartir les samarretes per a la marató per als treballadors de l’empresa que volien córrer, coses així, potser un poc absurdes i tedioses, però que algú havia de fer”.
La gent que hi va coincidir no destaquen que tinguera un perfil “gaire polític” ni massa passió periodística. “Més aviat, feia la faena que li ordenaven sense matar-se massa”. El seu perfil d’X, obert el 2014, té publicada sols la piulada inaugural. Cap comentari des de llavors.
Amb el retorn del PP a l’alcaldia, ara sí, Magraner seria ascendit a nivell 3 en un procés de selecció interna i retornat a la secció de comunicació, encara que a l’organigrama corporatiu del 2024, continua sense aparèixer com a “director de comunicació”, càrrec que, de fet, ni tan sols existeix.
