La Falla Arrancapins és coneguda pels seus monuments crítics molt relacionats amb l’actualitat més rabent, però enguany pràcticament han arribat al nivell del telediari. Mentre les bombes seguen milers de vides al Pròxim Orient i l’amenaça de guerra arriba cada volta a més països, la Falla Arrancapins planteja una “reflexió crítica sobre la guerra, els seus efectes devastadors i el paper que hi juguen la indústria armamentística i el negoci global de la violència”.
Sota el lema “En peu de Pau” i dissenyada per la mateixa comissió, la falla gran es contextualitza en un “temps de multiplicació dels conflictes bèl·lics, temps en què els que ja existeixen es cronifiquen i s’estanquen, mentre n’apareixen de nous amb una facilitat inquietant” afavorint “l’augment vertiginós de la despesa militar, de la producció d’armes i de tota una indústria de la seguretat alimentada per amenaces sovint inflades o directament inventades. Fins i tot torna l’ombra d’un antic fantasma: el servei militar obligatori“.
Davant d’aquesta realitat, però, a Arrancapins no es limiten a una denúncia que podria resultar “desesperançadora”, sinó que proposen dos alternatives: la deserció i l’autodefensa. “La deserció -expliquen- esdevé hui el primer valor democràtic d’aquesta era: desertar de les seues mentides, de les seues mobilitzacions forçades, dels seus pressupostos, de la seua maquinària ideològica”.
Per l’altra banda, l’autodefensa l’entenen com “autonomia, autogestió, coordinació entre persones i col·lectius que no estem disposats a ser còmplices ni víctimes”.
“Rebutgem el món que volen imposar-nos i afirmem que encara hi ha espai per a resistir, per a desertar i per a defensar-nos col·lectivament davant de totes les formes de violència que amenacen el present i el futur”, conclouen en la justificació del projecte.
En aquesta línia, la proposta d’Arrancapins per a l‘Exposició del Ninot representava el cadàver jacent d’un xiquet de curta edat envoltat amb un sudari, a qui només se li veia part del rostre en representació de les víctimes més innocents de les guerres.
Falla sostenible i inclusiva
Com ja és habitual en la Falla Arrancapins, presenten un monument que ja en si mateix és una declaració d’intencions del que podria ser la Festa.
La falla no només està confeccionada pels mateixos integrants de la comissió en el seu Casal, convertint així la fabricació mateixa en un espai de col·laboració i creació de comunitat, sinó que també aposta pels materials sostenibles i de baix impacte ecològic, apostant sobretot per la fusta i el cartó tradicional, amb complement de tela.
A més, el monument situat en l’encreuament dels carrers Pintor Vila Prades i Villanueva i Gascons, amb unes mides que no passaran de 6 metres, “apostant per una falla de dimensions contingudes i que resulten amables amb l’entorn urbà”. També està envoltada de tanques realitzades per la mateixa comissió, evitant les tanques i altres elements publicitaris que puguen dificultar la contemplació de la falla. A més, el cadafal serà accessible a tothom, sense tanques metàl·liques, i es podrà voltejar completament el seu perímetre amb cadires de rodes. Com també és costum, a peu de falla hi haurà l’explicació de les falles en sistema Braille.
