Vivim en una societat envoltada per plàstic. És tan present en la nostra vida diària que sovint ni tan sols ens adonem de fins a quin punt n’estem envoltats: ampolles, envasos, embolcalls, roba, estris de cuina, peces d’automòbils, material mèdic… El plàstic ha aportat comoditat i desenvolupament a la nostra civilització, però també ha sembrat una crisi ambiental de proporcions colossals.
El plàstic: un invent revolucionari i un problema global
Quan va ser inventat a finals del segle XIX i popularitzat al llarg del segle XX, el plàstic va ser considerat una meravella tecnològica. Lleuger, resistent, modelable i barat, va obrir un món de possibilitats en tots els àmbits: des de la medicina fins a la indústria alimentària. Però el seu gran avantatge —la durabilitat extrema— ha esdevingut el seu gran problema.
Cada any es produeixen més de 400 milions de tones de plàstic al món, i una gran part d’aquestes no es recicla. La majoria dels productes de plàstic tenen una vida útil curtíssima, de pocs minuts a pocs dies, però poden romandre en el medi ambient durant centenars d’anys.
La invasió silenciosa
Els oceans són, probablement, els ecosistemes més castigats. Cada minut, l’equivalent a un camió ple de plàstic acaba als mars i oceans. Això suma més de 8 milions de tones de plàstic a l’any. Les conseqüències són devastadores: tortugues que mengen bosses confonent-les amb meduses, balenes trobades mortes amb l’estómac ple de plàstic, aus marines ofegades per trossos d’envasos.
Però el problema no acaba en els animals. Els microplàstics —fragments diminuts en què es trenquen els objectes de plàstic— han arribat a tota la cadena alimentària. Hui sabem que consumim microplàstics a través de l’aigua, del peix, de la sal i, fins i tot, a través de l’aire que respirem.
Reciclar no és suficient
Durant dècades se’ns ha inculcat la idea que “reciclar” era la solució definitiva. Però la realitat és tossuda: menys del 10% del plàstic mundial és realment reciclat. La resta acaba en abocadors, incineradores o, pitjor encara, als entorns naturals.
La indústria del plàstic ha fomentat aquesta narrativa per desplaçar la responsabilitat cap al consumidor, però la veritat és que el problema és sistèmic. El sistema de producció massiva i consum ràpid està pensat per perpetuar l’ús d’envasos i productes d’un sol ús, perquè són més econòmics a curt termini.
Impacte humà i social
La crisi del plàstic també té un vessant social. La major part dels residus de plàstic que els països desenvolupats consideren “reciclats” són enviats a països del sud global, on es processen de forma insalubre, contaminant rius, terres i atmosferes locals. És una nova forma de colonialisme ambiental.
A més, les comunitats més vulnerables, especialment aquelles que viuen prop de plantes d’incineració o d’abocadors massius, pateixen majors taxes de malalties respiratòries, càncers i problemes de salut derivats de l’exposició a toxines generades pel plàstic.
Solucions reals: cap a un canvi de paradigma
La solució al problema del plàstic no passa únicament per la responsabilitat individual. És cert que podem contribuir amb hàbits com:
- Reduir l’ús de plàstics d’un sol ús.
- Utilitzar bosses reutilitzables, ampolles de vidre o d’acer inoxidable.
- Prioritzar la compra de productes sense envasar o amb envasos biodegradables.
- Pressionar empreses i governs perquè legislen i promoguen alternatives sostenibles.
Però necessitem, a més, un canvi estructural: cal repensar tot el sistema de producció i consum. Apostar per l’economia circular, on els residus són recursos, i impulsar innovacions que eliminen la necessitat del plàstic tradicional.
Un futur en joc
El futur depèn de la capacitat que tinguem ara d’actuar amb determinació. Cada bossa de plàstic que evitem, cada producte que triem sense envàs superflu, cada política que exigim per a regular el sector són passes cap a un món més net i més just.
No podem permetre que el planeta es convertisca en un abocador etern de la nostra comoditat. La Terra ens ho demana a crits, i encara estem a temps de revertir part del dany. Però el rellotge corre. I no tenim un planeta de recanvi.
Jordi Velasco és portaveu de Compromís per Montroi (la Ribera Alta).
