Entres en un diari esportiu en línia. En aquest cas Superdeporte. A la portada hi ha dos titulars que criden l’atenció. Per una banda: «Les millors fotos d’Andrea de las Heras, la parella d’Alvise Pérez». I un altre en un article titulat «¿Qui és la rossa de DAZN per a F1?». La capçalera esportiva valenciana de Premsa Ibérica cosifica les dones i blanqueja un ultra en la seua portada.
«Les millors fotos d’Andrea de las Heras, la núvia d’Alvise Pérez», es destaca repetidament, subratllant el seu passat en concursos de bellesa. La peça conté frases com: «El motiu no és altre que l’espectacular físic d’Andrea de las Heras i el seu passat en Miss Espanya» i «La parella del sevillà, Andrea de las Heras, té vint-i-huit anys i va ser finalista de Miss Espanya en una edició en la qual era una de les favorites del públic». Aquestes afirmacions no només desvaloritzen la seua carrera i habilitats, sinó que també serveixen per a legitimar la figura de Pérez, presentant-lo a través de l’associació amb una dona atractiva.
En l’article es diu d’Alvise el següent: «I ho fa amb la seua plataforma “Se acabó la fiesta”. Les seues bases, per la resta, no estan massa clares, més enllà d’un cert conservadorisme en el social i proteccionisme en l’econòmic, volent endurir les lleis i penes contra els delinqüents». Se’l titla «d’analista polític» i diu que en els últims anys «s’ha dedicat a lluitar, a la seua manera», contra la corrupció sistemàtica de la política espanyola. En cap moment fa èmfasi en la quantitat de mentides, notícies falses i demandes contra manipulació que li han posat diferents persones afectades per la seua màquina del fang. No analitzen la viabilitat de les seues propostes. No diuen que El xicotet Nicolàs, exemple d’eixa corrupció sistèmica, és membre del seu cercle més proper, que mai no se li ha conegut feina fora de la política i que ha reconegut que cercava l’aforament com a eurodiputat per a estalviar-se diners en els cinc anys vinents en les querelles per mentir i difamar.
En un altre article, titulat «¿Qui és la rossa de DAZN para F1?», es descriu Christine Giampaoli Zonca, coneguda com a Christine GZ, destacant primer el seu físic abans de parlar de la seua carrera com a enginyera i conductora de ral·lis. Frases com ara «Gràcies tant a la seua conducció com al seu físic explosiu, va cridar l’atenció de les càmeres molt prompte» i «És enginyera per la universitat de Birmingham, però la seua veritable passió pel motor va més enllà dels components d’un cotxe» reflecteixen aquesta narrativa que ignora les seues habilitats i èxits professionals per centrar-se en la seua aparença.
Conseqüències del blanqueig de l’extrema dreta
L’article «Con Vox i voto: estratègies d’encuadre discursiu en la cobertura mediàtica sobre l’extrema dreta a Espanya» dels autors Ana Mancera Rueda (Universitat de Sevilla) i Paz Villar Hernández (Universitat de València), publicat el 2021, conclou que la cobertura mediàtica augmenta la visibilitat i legitimitat de Vox, contribuint al seu èxit electoral amb l’obtenció de 24 escons al Congrés. Els mitjans van utilitzar estratègies discursives variades, incloent-hi tant crítiques com lloances, per modelar la percepció pública de Vox. La influència dels mitjans va ser significativa, demostrant que la manera en què es presenta un partit polític pot afectar els resultats electorals. La qual cosa és molt probable que també puga ocórrer amb el partit d’Alvise Pérez.
Conseqüències de la cosificació de les dones als mitjans de comunicació
En un article editat per la Universitat d’Alacant Ana Dolores Verdú Delgado, examina com la cosificació del cos femení als mitjans de comunicació perpetua el sexisme en les societats democràtiques modernes. La reflexió sé titola «El sofriment de la dona objecte. Conseqüències de la cosificació sexual de les dones en els mitjans de comunicació» i va ser publicat el 2018. Segons Verdú Delgado, aquesta cosificació «constitueix una forma de pervivència i renovació del sexisme» i actua com una forma de violència simbòlica que afecta la vida quotidiana de les dones, promovent la desigualtat, la discriminació i la violència directa. L’article destaca que la manipulació mediàtica de la imatge femenina porta a les dones a adaptar la seua sexualitat a les normes patriarcals, afectant negativament la seua autoestima i salut, i contribuint a la pervivència de la violència de gènere. Verdú Delgado assenyala que «la centralitat de les representacions simbòliques del gènere difoses pels mitjans de comunicació […] porta a l’autoimatge, l’autoestima, l’autonomia o la salut en general» de les dones. El que limita les estratègies efectives de prevenció de la violència de gènere. Aquestes observacions es basen en dades empíriques recollides per diversos estudis citats en l’article, que mostren els efectes perjudicials de la hipersexualització i la cosificació de les dones als mitjans de comunicació.
