El sistema radioelèctric valencià arriba a l’estiu de 2026 amb un mapa de freqüències marcat per un llarg procés de regularització i adjudicació de llicències que es remunta a 2007. En temps de Francisco Camps a la Generalitat. El concurs que ara s’ha resolt té el seu origen en aquella primera convocatòria, posteriorment anul·lada i substituïda per una nova convocatòria el 2011. Entre una i altra s’acumulen tres valoracions diferents, canvis legislatius, recursos judicials i expedients empresarials que han fet que la resolució definitiva s’haja allargat durant més d’una dècada.
La complexitat del procediment explica, en part, la distància entre el concurs inicial i la realitat actual del sector. Les sentències dictades el 2020 i el 2021 van determinar que la valoració no podia fer-se sobre la situació posterior, sinó que havia de prendre com a referència les dades de 2011.
Quan es va constituir el Consell de l’Audiovisual valencià
A principis de 2024, es va iniciar una fase de recopilació i reconstrucció de la documentació necessària per a reprendre el procediment. El procés va obligar a revisar la situació de les empreses que s’hi havien presentat, algunes de les quals havien entrat en suspensió de pagaments, havien deixat de complir els requisits o ja no existien en les mateixes condicions societàries.
La resolució definitiva s’ha fet, a més, amb un sistema de valoració diferent del que existia quan es va iniciar el concurs. La mesa de contractació ha comptat amb la participació de l’Advocacia, la Intervenció i funcionariat del Consell de l’Audiovisual, sense participació política directa en la valoració. Posteriorment, les propostes han passat pel Consell, que les ha avalades per unanimitat.
Un mapa que encara depén de Madrid
La resolució d’aquest concurs no significa, però, que el País Valencià pot obrir ara una nova etapa d’expansió de la ràdio comercial en FM. El nombre de freqüències disponibles està condicionat pel Pla tècnic nacional de radiodifusió sonora en freqüència modulada, aprovat el 2006. És l’Estat qui determina les demarcacions i les freqüències que poden eixir a concurs, mentre que la Generalitat participa en el procés de consulta. En concret el ministeri de Transformació Digital i Funció Pública.
Això situa el sistema radioelèctric valencià davant una paradoxa: mentre acaba de resoldre un concurs iniciat fa quinze anys, el model tecnològic sobre el qual es va construir aquella convocatòria està en transformació. La futura ampliació de l’FM no és, de fet, la principal aposta que es planteja per al sector. L’evolució passa per la ràdio digital i, especialment, pel DAB+, amb un nou pla tècnic estatal que es preveu que es concrete durant els pròxims mesos.
En aquest escenari, el País Valencià aspira a situar-se entre les primeres autonomies a posar en marxa les noves llicències digitals quan el ministeri aprove el marc corresponent. Novament, la capacitat autonòmica està vinculada a les decisions que es prenguen a Madrid.
Més valencià i més programació local com a condició
Un dels elements nous del model valencià és que les condicions amb què s’han adjudicat les llicències poden incorporar compromisos concrets dels operadors. Entre els criteris valorats en el concurs hi havia la programació en valencià i la programació local. En els casos en què aquests compromisos han sigut determinants per obtenir una puntuació superior a la d’altres aspirants, han quedat incorporats a les resolucions d’adjudicació.
El canvi és rellevant perquè, fins ara, el sistema presentava més dificultats per exigir als adjudicataris el compliment posterior de les promeses realitzades durant els concursos. El nou plantejament pretén convertir aquests compromisos en obligacions vinculades a la mateixa adjudicació: si una empresa ha obtingut una llicència perquè ha garantit determinats nivells de programació en valencià o de contingut local, haurà de complir-los.
Això pot modificar, almenys sobre el paper, el panorama del sector privat radiofònic valencià. El mercat deixa de dependre únicament del nombre de freqüències disponibles i incorpora també condicionants sobre els continguts i la vinculació territorial de les emissores. És a dir, una emissió des de Madrid centralitzada en castellà durant tota la programació té menys possibilitats, per no dir cap, que una descentralitzada en trams i que la descentralitzada siga d’informació local o en valencià en un alt percentatge. Es valora més aquesta segona opció.
Les emissores sense ànim de lucre
Un altre dels elements que defineixen el sistema és la situació de les emissores comunitàries o sense ànim de lucre. La legislació estatal preveu una via específica per regularitzar aquest tipus d’emissions, caracteritzades per la baixa potència, l’àmbit local i l’absència de publicitat comercial. El procés de regularització va rebre més d’una vintena de sol·licituds, però només una part va complir finalment els requisits exigits.
El criteri territorial és especialment important. Una emissora sense ànim de lucre no pot limitar-se a emetre en cadena continguts produïts fora de la seua demarcació i presentar-se com una ràdio local. El model exigeix una programació pròpia i vinculada al territori.
Un sector privat marcat per les grans cadenes
La fotografia que deixa aquest procés és la d’un sistema mediàtic privat en què les grans cadenes estatals continuen tenint un pes rellevant i en què els marges per a nous operadors són reduïts. El mateix recorregut del concurs mostra com diverses empreses aspirants han desaparegut, han canviat de situació jurídica o han deixat de complir les condicions inicials durant els anys que ha durat la tramitació. Algunes d’elles perquè estaven en procés de liquidació.
El cas de les emissores vinculades a grans xarxes estatals apareix en diversos moments del procés. Les impugnacions formulades per operadors com COPE van arribar als tribunals i condicionaren la manera en què l’administració ha hagut de reprendre el concurs.
Aquesta realitat contribueix a dibuixar un sistema privat fortament condicionat per les estructures empresarials ja consolidades, mentre que els projectes locals i sense ànim de lucre han de superar un recorregut administratiu i tècnic complex per aconseguir una freqüència. Amb el govern del Botànic hi havia esperança d’un nou eix per a aquestes emissores. Ara amb el Consell del PP amb el suport de Vox, s’ha de veure com es distribueix la situació. Però, segons bufa el vent, amb total seguretat, serà diferent al Botànic.
La televisió privada, un altre front obert
El panorama audiovisual valencià privat no es limita a la ràdio. La televisió també viu un moment d’incertesa al voltant de determinats operadors i de la vigència de les seues autoritzacions. És el cas de Bom TV, el Consell de l’Audiovisual considera que l’operador no compleix els requisits exigibles per a una televisió autonòmica. La situació ha quedat vinculada també a la finalització del període d’autorització i a la possible presentació de recursos judicials.
El cas evidencia una altra de les característiques del sistema: la televisió privada valenciana opera en un mercat especialment limitat, amb poques freqüències i una elevada concentració de l’oferta, mentre l’administració autonòmica ha de gestionar les tensions entre les autoritzacions existents (La 8 Mediterráneo i Bom TV), els requisits legals i la realitat empresarial del sector.
Bom és una televisió que emet cine en castellà tot el dia tot i tenir una llicència autonòmica amb una sèrie de requisits. És de l’òrbita d’Enrique Cerezo, empresari vinculat a l’Atlètic de Madrid. La 8 Mediterráneo ocupa l’altra llicència. À Punt, per la seua banda, ocupa la pública.
Cap a un nou model audiovisual
El final del llarg concurs de ràdio no tanca, per tant, el debat sobre el sistema radioelèctric valencià. Més aviat obri una nova etapa. El model heretat de l’FM es troba davant la transició cap a la ràdio digital, mentre que la disponibilitat de noves freqüències continua depenent de la planificació estatal.
Al mateix temps, la política audiovisual valenciana intenta introduir elements que durant anys han quedat en segon pla: més programació en valencià, més continguts locals i una vinculació més elevada dels adjudicataris amb les obligacions assumides en els concursos. Tot amb un Consell de set membres en la direcció dos elegits per Generalitat, ara (PP) i cinc per les Corts, ara amb majoria popular i de Vox.
El resultat és un sistema privat que arriba a 2026 amb un nombre limitat d’actors, una forta presència de les grans cadenes, poc espai radioelèctric disponible per a nous projectes i un futur tecnològic que ja mira més cap al DAB+ que cap a l’expansió de l’FM. La principal incògnita serà si el nou model digital permetrà ampliar la pluralitat i la presència de projectes valencians o si, per contra, reproduirà en el nou entorn la concentració empresarial que ja caracteritza bona part del sistema privat actual.
