La junta directiva de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha aprovat aquest dissabte el reconeixement oficial de la competició Copa President de la República-Copa de l’Espanya Lliure i ha concedit al Llevant Football Club la distinció de campió de l’any 1937.
En el torneig, celebrat a Barcelona, hi van participar quatre equips del País Valencià i Catalunya, territoris sota el control de les autoritats republicanes (València FC, Llevant FC, CD Espanyol i Girona FC). El 18 de juliol d’aquell any el València i el Llevant Football Club van jugar la final, que va guanyar el Llevant, amb 1-0 al marcador.
?? ???? ?́? ?????? ??
ℹ️ https://t.co/zRssTg4gFgpic.twitter.com/qNelBVy4nF
— Levante UD ? (@LevanteUD) March 25, 2023
Un reconeixement «moral», però no oficial
El 2016, amb motiu de l’exposició Tot està per fer. València, capital de la República (1936-1937), el trofeu es va exhibir a La Nau. «Malgrat les restriccions derivades de la guerra, el Llevant va mantindre una intensa activitat», explicava el club, i afegia: «El Llevant va posar a disposició de la República el seu equip per a partits amistosos amb la finalitat de recaptar fons per a causes benèfiques».
Per als granotes, «el relat d’aquest triomf forma part de la història centenària de la societat llevantinista però també de l’imaginari del poble valencià». De fet, fins i tot el Congrés dels Diputats va reconéixer «moralment» la victòria del club granota el setembre del 2007, per unanimitat. Aquesta reivindicació històrica va arribar a Madrid gràcies a una campanya de la penya Tòtil iniciada el 2004 i d’una PNL presentada per l’aleshores diputada d’Esquerra Unida Isaura Navarro. Però quedava encara pendent el vistiplau de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF).
Dos anys després, el juliol del 2009, l’Assemblea va decidir rebutjar el reconeixement a l’entitat granota. «Les competicions oficials van ser suspeses durant la Guerra Civil per la RFEF, motiu pel qual el títol no té validesa», justificava. Van ser 132 vots en contra; cap a favor, i dues abstencions –del València i del Vila-real–. L’argumentació deia que la Copa de la República va ser un torneig amistós celebrat per iniciativa del València i que, per tant, no podia ser considerada una competició oficial.
Per contra, la RFEF sí que computa a favor del Sevilla el títol conquerit per aquest equip a la zona controlada pel bàndol franquista l’any 1939 i l’equipara al palmarés de la Copa del Rei. Una dècada després d’aquell revés, el conjunt granota provava d’aconseguir, ara sí, el reconeixement oficial d’aquell derbi republicà.
«L’excepcionalitat» de tindre dues federacions
Des del 2009, el Llevant ha continuat desenvolupant una argumentació perquè es poguera revisar la posició de l’RFEF i que s’homologara el campionat guanyat contra el València. El Llevant es basa en l’excepcionalitat que va suposar per part de la FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació) l’acceptació de la coexistència de dues federacions a l’estat espanyol, una situada a Madrid i una altra a Sant Sebastià. Cadascuna d’elles, explicava el Llevant, tenia competències sobre una de les zones en les quals havia quedat dividit el país durant la contesa. El club afegeix que, acabada la guerra el 1939, la FIFA va reconéixer la federació que s’havia conformat a Sant Sebastià.
També assenyalava el Llevant que l’any 1942 la Federació va indicar que «la gesta iniciada el 18 de juliol del 1936 va paralitzar les activitats de la Federació que, per trobar-se domiciliada en zona roja, va patir les conseqüències de la intervenció d’elements del Front Popular». El club indicava que la Federació, amb seu a Madrid, va mantindre «indestructible» la seua aliança amb la Segona República després del colp d’estat de juliol del 1936 i que va concedir als seus afiliats –les federacions territorials– llibertat per a organitzar competicions. Per això, considerava que no es pot dir que les que es van organitzar en la temporada 1936-37 foren «fruit de la casualitat i de la improvisació».
El tractament donat pels mitjans a la final del torneig que es va disputar al camp de Sarrià el juliol del 1937, definit per alguns com la Copa d’Espanya, era un altre dels arguments del club.
El Llevant recordava que el juliol del 1939, conclosa la guerra, l’assemblea extraordinària de la Federació va declarar nul·les i sense validesa ni cap efecte totes les classificacions i tots els compromisos contrets a partir del 18 de juliol del 1936. Per això, a parer de l’equip granota, no hi havia arguments que sostingueren l’anul·lació dels campionats organitzats «per la zona lleial a la República com la Copa de l’Espanya Lliure o la Lliga del Mediterrani».
Finalment, el Llevant posava com a exemple que la FIFA havia considerat recentment campions de la Copa Mundial de Clubs tots els equips que havien guanyat fins al 2004 la Copa Intercontinental disputada entre el campió de la UEFA i la Conmebol, malgrat no ser la FIFA qui organitzava aquesta Copa
«Aquest trofeu és de l’afició»
El president del club, Quico Catalán, ha assenyalat que ara «cal recordar els futbolistes, els aficionats que van ser tan valents, això és per ells». I ha remarcat que «aquest és el trofeu de l’afició, hui el Llevant UD guanya un títol».
? Quico Catalán tras el reconocimiento oficial de la Copa de la República – Copa de la España Libre:
“Hay que acordarse de los futbolistas, de los aficionados que fueron tan valientes, esto es por ellos”
“Este es el trofeo de la afición, hoy el #LevanteUD gana un título” pic.twitter.com/0Or5w8LlRA
— Levante UD ? (@LevanteUD) March 25, 2023
