Tant Queralt com Vidal hauran d’atestar en el jutjat el pròxim 26 de setembre, en una causa oberta per presumptes delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial i malversació de cabals públics en RTVV.
En el procediment figuren cinc imputats: l’exdirectiu de Ràdio 9 Lluís Motes; l’exdirectiu de la societat Luis Redondo; Nuria Romeral -Ràdio 9-; l’exdirectora de Televisió Valenciana (TVV) i exsecretària autonòmica de Comunicació del Consell, Lola Johnson; i l’exdirector general de RTVV José López Jaraba.
Tots ells van prestar declaració davant el jutge el passat mes de juliol.
Denúncia de Compromís
Aquest procediment es va originar arran d’una denúncia interposada per Compromís en la qual acusava l’excúpula de RTVV de generar un presumpte forat de 1.300 milions en contractes amb mitjans de comunicació i productores. El ‘modus operandi’ era, segons arreplega la denúncia, contractar fora del pressupostat productes i serveis cada any per import de 80, 90 o 120 milions d’euros, la qual cosa generava una “desviació” que es va veure reflectida en els informes de la Sindicatura de Comptes.
En concret, la denúncia abasta les actuacions compreses des del 2010 fins a l’actualitat, per a evitar que alguns delictes societaris hagueren pogut prescriure. En ella, Compromís exposa la “disposició dolosa dels recursos que consta l’ens públic sense justa causa i en perjudici de les arques públiques” des de l’exercici 2010.
Entre uns altres, es refereix a l’adquisició de drets esportius, de col·laboració comercial entre RTVV i el Vila-real CF, al “irregular tractament” dels ingressos publicitaris, l’existència d’un crèdit a favor de RTVV de 901.000 euros de Las Províncias Televisió i Televisión del Mediterraneo pel múltiplex o l’adquisició dels drets d’emissió de tres documentals a la productora Triskel.
Els denunciants consideren que els cinc exdirectius de RTVV van executar càrrecs mercantils “amb menyspreu manifest de la més elemental ‘lex artis’ mercantil i empresarial, i al marge dels seus deures en relació amb la situació financera de l’ens”, van contractar “incomplint els procediments legals” i “van ocultar contractes adduint per a açò una presumpta confidencialitat impròpia en la gestió de fons públics”.
També els considera responsables de la “concessió d’avantatges comercials a clients, que feien que el servei oferit per l’ens públic mancara de benefici per a l’ens” o “falta de justificació” en les contractacions.
