Marcos Benavent, exgerent de l’empresa pública Imelsa i autodenominat el “ionqui dels diners”, ha negat en el judici en què declara com a investigat el cobrament de comissions en la peça E del cas Imelsa i ha insistit que va manipular les gravacions que van originar el procediment: “En aquella època contava moltes mentides“.

En el procediment comparteix banc dels acusats amb Vicente Burgos, exgerent de la Fundació Jaume II el Just, i tres representants legals o apoderats de diferents empreses adjudicatàries de l’Ajuntament de València.

En concret, la peça E versa sobre presumptes irregularitats en l’adjudicació de diversos contractes de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València entre els anys 2003 i 2007, encapçalada per la difunta María José Alcón.

Benavent s’enfronta en aquesta peça a sis anys i mig de presó pels delictes de suborn -com a cooperador-, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics. A més de la pena de presó, el ministeri públic li reclama el pagament d’una multa de 29.000 euros i la inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant diversos anys.

Contractat per González Pons

L’exgerent d’Imelsa ha respost únicament les preguntes formulades pel seu advocat, Juan Carlos Navarro, o pel tribunal, i ha ressaltat que ell va ser contractat en la Fundació Jaume II pel llavors conseller Esteban González Pons, qui “coneixia de la meua experiència a l’Ajuntament de Xàtiva, on era regidor, i em va contractar com a persona de confiança, com a enllaç. Va ser en els anys 2003 a 2007”, ha dit.

L’investigat ha explicat que la seua comesa era principalment un expedient relatiu a un trasllat d’un claustre que hi havia a Madrid, una cosa “complicada” i que “va tardar a executar-se quatre anys”. “Com que era tan complicat -ha afegit- González Pons em va voler entre el seu gabinet i la fundació”.

En aquesta línia, Benavent, qui ha aclarit que treballava en dependències del gabinet del conseller encara que a vegades es traslladava a la seu de la fundació, ha manifestat que “clar” que va fer treballs per a la fundació, pels quals va cobrar. D’aquesta manera, ha negat el que va manifestar en instrucció perquè aquelles declaracions les va fer “sota influència emocional”.

“L’estratègia de la meua defensa anterior era esguitar tothom, esguitar el PP en tot el possible, ficar tothom que poguera en tot el procés”, ha afirmat.

Respecte al seu treball en la fundació, l’investigat s’ha referit a “reunions, preparació d’expedients i viatges”, entre altres.

Benavent, interpel·lat per si va rebre diners o “alguna cosa” d’empresaris o adjudicataris de contractes municipals en aquella època, ha dit que “no”. Tampoc -ha afegit- va rebre indicacions d’empresaris per a influir en la mesa de contractació o de valoració. “No he rebut cap instrucció de ningú. No sé qui hi havia en la taula de contractació”, ha postil·lat.

Més notícies
Notícia: VÍDEO | Víctor Palau: “El canvi de color de la Generalitat costarà milions”
Comparteix
El director i editor de la revista especialitzada en disseny Gràffica explica a Diari La Veu les conseqüències econòmiques i simbòliques del canvi de color de la Generalitat
Notícia: El dret de conquesta
Comparteix
Metamorfosejat, el dret de conquesta continua viu. El dret a usar la força militar roman saludable disfressat per la doctrina de l’atac preventiu.
Notícia: JFK, el dia fatídic (i 3)
Comparteix
Jacqueline va demanar als seus assistents que anessen a la Library of Congress de Washington per tal d’esbrinar com s’havia fet el funeral d’Abraham Lincoln, que també l’havien assassinat d’un tret al cap, i també d’altres presidents que havien estat assassinats.
Notícia: “Unvoxing” l’extrema dreta
Comparteix
OPINIÓ | "Si obrirem la caixa on ve empaquetada l'extrema dreta -l'espanyola també- i traguérem les peces del seu mecano, trobaríem autoritarisme, masclisme, violència cap a les dones i una enorme dosi de xenofòbia. Poca broma."

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa