No és que de cop i volta el món s’haja tornat boig, sinó que és ja una constant de la nova classe política. D’aquesta manera, l’alcalde Joan Ribó es preparava per llançar-se pels cabells del Gúlliver jagut al llit del Túria. Abans però ha etzibat com qui des del cim d’una muntanya acaba de conquerir una terra: “Vull reiterar que la millor ciutat és la que cuida els seus xiquets i xiquetes, que cuida les seues persones majors, i aquest parc és un exemple d’una cosa que es va fer molt bé i a partir d’una tecnologia molt valenciana que ajuntava el món de les falles amb elements d’innovació”. El Gulliver jagut compleix un quart de segle, i “és un motiu d’orgull i una oportunitat per a dir que hi ha iniciatives que val la pena celebrar, que és important conservar, important promocionar, perquè la gent conega el Gulliver no solament des de les pàgines de Google, sinó també perquè se li fa l’adequada promoció, que no se n’ha fet”, ha dit Ribó. Després, s’ha llançat al costat de María Oliver, Sandra Gómez, Pilar Soriano i Giuseppe Grezzi pel tobogan més gran d’aquesta figura.
L’efemèride ha reunit regidors de tots els grups municipals i també a quasi totes les persones: l’arquitecte Rafael Rivera, el dibuixant Sento Llobell, l’exconseller Andrés García Reche i l’artista faller Manuel Martín, en representació del seu pare, ja mort, que van fer possible que el personatge de la novel·la de Swift es convertira en el centre d’un parc de més de 60.000 metres quadrats batejat com ‘Un riu de xiquets’, “maltractat per l’anterior equip municipal, pel menyspreu dels qui el van assumir com una incòmoda càrrega que no van saber apreciar com es mereixia, només perquè no el van fer ells” ha afegit Ribó.
Dins de la figura de 68 metres de llargària i 7 d’alçada, la regidora de Patrimoni, María Oliver, ha qualificat de “prou valents” els seus creadors, i ha assenyalat que “era el producte d’un projecte molt enginyós”. En opinió de María Oliver, “una ciutat amable no pot ser una ciutat on no es pense des del punt de vista dels xiquets, a qui devem una reflexió”.
Com nasqué la criatura
Rafa Rivera, l’arquitecte responsable, ha evocat un diàleg imaginari amb el mateix personatge que ell va dissenyar per a un espai urbà on la senyalística va ser realitzada pel dissenyador valencià Javier Mariscal. ”Em vaig posar a parlar amb ell i em va dir que tenia el cor partit. Alegre d’una banda, per la gran quantitat de visitants que tenia, però també trist perquè ningú veia que la seua roba es trencava i estava molt descolorida. Ara bufen nous vents que van en la direcció de recuperar elements urbans com el Gulliver”.
Rivera ha mencionat la seua col·laboració amb l’artista faller Manolo Martín i amb el dibuixant Sento Lllobell, i també el suport de García Reche. ”Quan es van obrir les portes, en eixe mateix moment, vam saber que funcionaria”, ha dit Rivera, qui ha recordat que a l’interior de la figura hi havia una maqueta de la ciutat de València que, com ha confirmat María Oliver, es restaurarà.
García Reche, ha ressaltat que la construcció del Gulliver va suposar “molta innovació en materials, en la incorporació d’una estructura amb referència fallera, en la utilització del talent que teníem ací”, i també ha recordat que el pressupost va ser de “220 milions de les antigues pessetes; 1.300.000 euros dels d’ara. Va costar el mateix del que valen dos pisos en aquesta zona de València”.
Ribó novament ha insistit en el fet que l’Ajuntament “té ací un element patrimonial que volem cuidar i, sobretot, posar en valor, perquè em sembla fonamental”.
El Gulliver, “patrimoni de la ciutat”
Davant la “falta d’atencions i manteniment per part de l’anterior Govern”, Ribó ha ressaltat l’estima ciutadana a aquesta infraestructura, sobretot per part dels més xicotets. ”Eixos xiquets que en els noranta van gaudir i van desgastar pantalons dins, fora i al voltant, són hui pares que gaudeixen d’aquest espai urbà cada vegada que porten ací els seus fills perquè interaccionen amb l’heroi tombat”. “Estar ací hui és, d’alguna manera, recuperar la memòria del Gulliver, i manifestar la voluntat que volem integrar-lo entre els elements que suposen posar la ciutat en valor perquè la gent conega quin és el nostre patrimoni”, ha afegit Ribó.
Finalment, l’alcalde ha conclòs dient que “tenim un gran patrimoni que freqüentment no es té en compte. Es fan coses noves sense més, sense saber després per a què serveixen. Per exemple, un poc més avall hi ha alguna, vestida de blau, i no aprofitem el que tenim”, ha assenyalat Ribó “Cuidar el que tenim és una eina fonamental, també en la llengua, en la cultura, en tot el nostre patrimoni. El Gulliver és patrimoni de la ciutat, i volem dir amb molta claredat que és un patrimoni molt interessant per a xiquets i per a majors”.
