Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El govern espanyol continua endavant amb el segellament definitiu dels pous del projecte Castor. Després que el Tribunal Suprem rebutjara el contenciós administratiu presentat per l’expromotora, Escal UGS, de Florentino Pérez, en contra del desmantellament, el Ministeri per la Transició Ecològica ha fet pública l’autorització perquè Enagás ocupe terrenys públics per iniciar l’obra. Costarà prop de 70 milions d’euros i han d’acabar el desembre del 2023. No serà una tasca fàcil: Enagás haurà de netejar les restes de petroli dens trobat dins dels pous injectant-hi fluids i monitoritzant canvis de pressió que podrien provocar sismicitat. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha saludat l’anunci com «el principi de la fi del projecte Castor».
El Servei de Costes de Castelló va publicar dimarts al BOE la sol·licitud per l’ocupació temporal de terrenys de domini públic marítim-terrestre per efectuar els treballs de segellament i abandonament definitiu dels pous. Amb la sentència del Suprem esvaint qualsevol possible dubte jurídic al respecte i més de dos anys després que el Consell de Ministres anunciara els treballs, Enagás es prepara, ara sí, per fer efectiu el segellament i abandonament definitius dels tretze pous associats al magatzem de gas submarí Castor.
Unes tasques que es pressuposen urgents, atés que s’efectuaran amb els segells temporals instal·lats l’abril del 2016 caducats des de fa diversos anys, segons va reconéixer recentment el govern espanyol. El programa d’execució preveu que les feines a la plataforma marina s’inicien a mitjan febrer del 2022, per poder finalitzar-les el desembre. En un primer moment, es preveu aïllar els pous de la formació magatzem. Enagás sosté que una vegada completada aquesta operació d’aïllament el risc de terratrémols «deixa d’existir».
Es tracta, sense dubte, d’un dels aspectes més controvertits de l’operació, sobretot després que les injeccions de gas en període de proves al magatzem provocaren més d’un miler de sismes a partir de setembre del 2013. De fet, segons dibuixa el projecte, el que habitualment és una operació aparentment senzilla i rutinària, a la pràctica no ho serà tant. El problema, segons admet Enagás, és la presència d’un fluid «altament viscós i dens a l’interior dels pous», que obligarà a netejar-lo per garantir l’adherència del segellat de ciment.
Es tracta, amb tota probabilitat, de petroli que no va poder extreure Shell durant l’explotació del jaciment durant els anys 70 i 80 del segle passat. La seua presència a l’interior del magatzem, suposadament inadvertida per Escal UGS en el moment de dissenyar i començar a operar el projecte, podria haver condicionat decisivament el fiasco final de les injeccions. Experts consultats mostren la seua sorpresa davant del fet que aquest petroli dens —que es coneix popularment com a «xapapote»— haja aparegut ara en uns pous de producció que, segons van declarar al recent judici a l’Audiència de Castelló de la Plana els llavors responsables d’Escal UGS, no s’haurien utilitzat en cap moment per intentar extreure gas.
Així doncs, aquesta operació de neteja s’executarà, segons precisa Enagás al mateix projecte, tractant d’evitar la injecció de fluids al seu interior perquè «el risc de sismicitat induïda siga el menor possible». La idea inicial és poder instal·lar, prèviament, un tap de fons per, posteriorment, injectar uns 1.700 metres cúbics de fluids de neteja —aigua de mar en un 90% i productes químics—, que hauran de ser recuperats en superfície.
Els riscos d’injectar més fluids
Però si la brutícia acumulada impedeix la instal·lació del tap de fons, adverteix la companyia encarregada dels treballs, caldrà netejar el pou abans de la instal·lació, una tasca que s’haurà de fer «evitant la injecció de quantitats significatives de fluid al jaciment i amb una monitorització contínua de la pressió d’aquest, mitjançant els sensors instal·lats en els pous d’observació».
Davant de tot plegat, el projecte ha previst un protocol d’actuació davant la sismicitat, elaborat per l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), que permeta «minimitzar» el risc durant les operacions de segellament i abandonament «tenint en compte també l’alarma social que es puga suscitar». El protocol està basat en un sistema de semàfors, amb un sistema d’alertes en el cas de detecció de terratrèmols —a través de la xarxa de sismògrafs de l’IGN o els de l’Observatori de l’Ebre— en una àrea de 20 quilòmetres al voltant de la plataforma Castor. En funció dels llindars que pogueren assolir els sismes i els valors de pressió a l’interior del magatzem, s’activaria un protocol a partir del qual les tasques s’aturarien, es mantindrien en alerta o continuarien.
