La consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor, ha confirmat aquest dimarts que el govern català entregarà el Premi Guillem Agulló “durant el darrer trimestre” d’aquest 2025 i que està coordinant-se amb la família del jove assassinat l’any 1993 per a definir la data de la cerimònia.
Ho ha dit al ple del Parlament català en resposta a una pregunta de la diputada d’ERC Marta Vilalta, que ha acusat la Generalitat de Catalunya d’haver protagonitzat un trist paper: “Si l’any passat era PP i Vox qui ho prohibia, ara són vostés els que valoraven relegar-ho i desnaturalitzar-ho. Un absolut despropòsit”.
Davant això, Menor ha cridat a fer les coses d’una altra manera per a evitar que situacions així es repetisquen, i s’ha mostrat convençuda que cap de les parts que han intervingut en el procés estan “contentes” amb l’ocorregut. “I jo, com que soc positiva i sempre pense en el futur, crec que de cara a pròximes ocasions, potser parlant més es resoldrien molts problemes”, ha afirmat.
Aquesta decisió arriba després que la família de Guillem Agulló exigira la setmana passada al govern català que li retornara la concessió del premi i anul·lara el decret pel qual l’atorgava provisionalment, després d’haver-se assabentat “per la premsa” que l’executiu encapçalat per Salvador Illa estudiava incloure’l en els Premis LAYA. Els pares i les germanes de Guillem Agulló van enviar una carta pública a Illa en què critica durament la decisió i es mostraven molt dolguts.
Posteriorment, aquest dilluns, l’executiu català va rectificar i va comunicar que mantindria el format original del guardó i no s’integraria en els premis cinematogràfics LAYA, que reconeixen projectes audiovisuals centrats en els drets humans, com s’havia estat estudiant
El premi, que havia estat instituït per les Corts Valencianes l’any 2016, i s’atorgava cada 25 d’Abril a persones i entitats que lluiten contra els delictes d’odi, en memòria del jove antifeixista assassinat el 1993 per un grup de neonazis, va ser eliminat pel govern del PP, presidit per Carlos Mazón, amb el suport de Vox. El 21 de juny del 2024, el govern català, encapçalat per Pere Aragonès (ERC) va recuperar el guardó i es va oferir a assumir-lo solidàriament fins que algun dia poguera tornar a les Corts Valencianes, gest que la família de Guillem Agulló va agrair perquè “una institució democràtica responia sense embuts a una infàmia institucional perpetrada per l’extrema dreta”. L’any passat es va distingir la tasca de la Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries de Manresa.
La família demanava en la missiva adreçada a Illa que “si les institucions no estan a l’atura de la memòria antifeixista és molt millor que el Premi retorne a la societat, allà on va nàixer”.
