Que la reivindicació i reconeixement dels drets LGTBI és transversal a les nostres societats ho demostren fets tan «apolítics» com que totes les grans empreses incloguen els colors de l’arc de San Martí als seus logotips durant tot el mes de juny. Aquest és un d’aquells «valors compartits» que generen un consens del qual és molt difícil eixir-ne sense arriscar-se a la marginalitat. Per açò, ja fa anys que partits de dretes –primer Ciudadanos, després el PP- han intentar pujar a este carro amb resultats desiguals.
Al País Valencià, els intents del PP –des del seu retorn a les institucions- de fagocitar el moviment LGTBI per tal de «despolititzar-lo» –tal com repeteixen en el seu particular argot- no han eixit massa bé fins al moment. A diferència d’altres llocs com a Madrid, on les institucions han aconseguit condicionar les celebracions de l’Orgull llevant-los bona part de la càrrega reivindicativa, hui a la vesprada no només s’espera a València una immensa manifestació sense participació –o participació residual- de la dreta, sinó que, tal com va passar l’any passat, aquesta serà una mobilització amb un clar component antifeixista i de denúncia de les polítiques de PP i Vox en matèria d’igualtat. I a més ho farà des de la centralitat política, retransmissió d’À Punt inclosa.
Com a resum d’aquest fracàs es poden recollir la resposta del coordinador de Lambda, Fran Fernández, a l’alcaldessa María José Catalá, en relació a la polèmica per la bandera de l’arc iris de l’Ajuntament de València: «El que l’hauria dignificat, i des de Lambda l’hauríem aplaudit, és dir que ha comés un error i demanar disculpes en comptes de polemitzar i donar-hi voltes per a embrutar encara més el que ja ha embrutat intentant apropiar-se de l’Orgull. Algú l’està assessorant malament».
A l’hora de llistar els motius d’aquest fracàs cal posar al centre, precisament, el pacte amb Vox. L’extrema dreta és l’única formació a qui no li importa trencar el consens social en la matèria i el PP es troba atrapat entre la necessitat dels seus vots per a formar governs i la de «blanquejar-se» per tal de ser percebut com un partit mainstream que no s’oposa a unes reivindicacions compartides de forma transversal, sobretot entre la gent més jove.
Els càrrecs del PP s’han vist obligats al difícil art de nedar i guardar la roba, marcant distàncies amb els seus socis ultres quan aquests feien salvatjades com la censura de llibres LGTBI de les biblioteques públiques, però no prou distàncies com per haver de trencar-hi. Mentre rebien boicots a qualsevol intent de normalització com el del vicepresident Vicente Barrera a la campanya «Orgull de Comunitat», que pretenia «visibilitzar i celebrar la diversitat i promoure una societat valenciana inclusiva i respectuosa». On calia entendre, se suposa, aquest «respectuós» com «sense molestar».
Com elefant en una cristalleria
Però no tot és culpa de Vox. Els intents del PP d’entrar a les estructures de la comunitat LGTBI com un elefant en una cristalleria tampoc han servit precisament per demostrar sinceritat en el seu suposat suport al col·lectiu. Capítols com ara el colp d’estat a la direcció dels Gay Games que han de celebrar-se a València el 2026 –i que el PP llegeix com una oportunitat d’esdeveniment més, sense cap tipus de rerefons reivindicatiu-, que ha portat a les principals entitats LGTBI a retirar-se de l’organització i, fins i tot, demanar-ne la cancel·lació. O la imposició d’un alcalde del PP, home CIS, com a representant del col·lectiu Trans al Consell Valencià d’Inclusió i Drets Socials han servit perquè en soles un any, les relacions entre les institucions valencianes i el col·lectiu LGTBI estiguen pràcticament enfonsades.
L’esquerra guanya avantatge
Davant d’aquesta incapacitat del PP, no ja de guanyar-se la comunitat LGTBI o, en el seu defecte, establir-hi relacions de normalitat, l’esquerra ha aprofitat per provocar-los i fer-los caure al mateix parany una volta i una altra. Ja va passar el 17 de maig –Dia Internacional contra l’Homofòbia- quan càrrecs del PSPV i Compromís van manifestar-se a la porta de les Corts amb les entitats LGTBI davant la incapacitat de PP i Vox de celebrar la cita d’una forma institucional mitjanament acceptable.
Ara ha estat l’alcaldessa de València, María José Catalá, qui ha ofert el lamentable espectacle dels policies locals estirant de les mans una bandera de l’arc iris als regidors de Compromís al balcó de l’Ajuntament. En una línia similar, el PSOE ha aprofitat la situació per marcar presència i ha desplaçat fins a València el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, amb l’indissimulat motiu de demostrar qui està i qui no pels drets LGTBI.
