Brussel·les.- Amb samarreta negra i encara amb la foscor al fons dels ulls, Javier Martínez va escoltar de nou la impotència del seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, per a arribar fins al darrer culpable de la mort del seu fill. El record de Xavi va sobrevolar aquest dijous la seu del Club de Premsa a Brussel·les, on es va commemorar els cinc anys de lluita contra l’atemptat gihadista a les Rambles de Barcelona, el 17 d’agost de 2017.
Xavi tenia tan sols tres anys quan passejava de la mà del seu oncle Paco cap al tren després d’una tarda al parc en família. La furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub el va atropellar junt amb 16 víctimes mortals més. Avui en dia, i dos anys després del judici, encara hi ha dubtes sobre el cervell d’aquest atemptat islamista a Europa, com varen exposar a l’acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ai el Consell de la República al Press Club Brussel·les.
Titulada «El dret a la veritat i els atacs terroristes: marcant els límits», la taula redona va comptar amb Nico Krisch, professor en Dret Internacional al Geneva Graduate Institute, i Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de Dret Processal per la Universitat de Barcelona i advocat de les víctimes de l’atac terrorista del 2017. Presentaren l’acte Toni Comín, vicepresident del Consell de la República, i Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.
Erika Casajona, exdelegada adjunta de la Delegació del govern català a Europa, va moderar el debat posant damunt la taula les preguntes que han quedat sense resposta. «Com és que a Europa, un dels majors atemptat terroristes haja quedat sense investigar? Europa està permetent moltes coses contra els catalans, com el cas Pegasus…, però com es pot permetre posar en risc la seguretat a Europa?»
Així, davant del pare del xiquet assassinat a les Rambles i d’un Mosso d’Esquadra que va ajudar el dia de l’atemptat, l’advocat de les víctimes, Jaume Alonso-Cuevillas va denunciar els «impediments amb tot intent d’investigar». I va afegir que «només amb el cas de l’explosió de la casa d’Alcanar va ser possible, perquè tant els membres del comando de les Rambles com els de Cambrils van morir. L’Audiència Nacional va rebutjar les peticions d’investigació perquè partien d’una “teoria de la conspiració”».
Què va ser de l’imam de Ripoll?
«Hi ha una veritat, que és la responsabilitat dels serveis d’intel·ligència espanyols, ja que l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, va col·laborar amb la policia a l’operació Chacal. I sembla que Satty estava monitorat per la policia. A més, n’hi ha un Reglament europeu que obliga tots els Estats a regular la venda d’explosius i els seus elements. Els litres d’hidrogen que tenien a Alcanar per a fer “la mare de Satan” s’havien comprat sense problemes i es guardaven a la masia que va esclatar». Alonso-Cuevillas va repetir tots els dubtes que van quedar després d’una instrucció de més de dos anys i mesos de judici.
L’advocat va deixar caure els dubtes sense resoldre. «La gran qüestió és qui van ser els sobrevivents de la cèl·lula gihadista. A Alcanar hi havia tres persones, un a les Rambles, dos a Cambrils. Els veïns ens diuen que hi havia tres o quatre persones a Alcanar, però els jutges digueren que n’eren tres. I ens digueren que Satty havia mort. Però el testimoni parla de quatre, un home amb barba blanca que surt amb una camioneta després de la primera explosió. A més, qui és el tercer mort d’Alcanar? No ho sabem».
Segons tots els testimonis i la instrucció, va comentar, els mossos van fer un treball lloable, però no trobaren el Nokia gris de l’imam ni targetes del portàtil. Tres dies després de l’explosió es va investigar la casa d’Alcanar. «Hi ha molts dubtes i ho he fet públic. Arribàrem a la conclusió que els escrits del fiscal estaven fets pels serveis secrets, per a evitar posar en evidència la seua responsabilitat per a no evitar l’atemptat. A banda, hi ha altres teories, com les declaracions del comissari Villarejo, qui va dir que era un esglai que Espanya va voler donar a Catalunya i se li va descontrolar. Cal dir que Villarejo és un mentider compulsiu, però ho va dir», va relatar Alonso-Cuevillas.
El públic va preguntar quin era l’interès de la justícia espanyola per a no voler investigar i si de veritat hi havia democràcia a Espanya. El professor Nico Krisch va explicar que el tribunal de Drets Humans del Consell d’Europa a Estrasburg estableix l’obligació de perseguir les violacions del dret de defensa i de persecució de crims com els terroristes. «El dret a la veritat és fonamental. Especialment, quan hi ha dubtes, tenim dret a saber on està la veritat. No és prou l’excusa que els atacants estan morts», va concloure.
Els organitzadors han volgut denunciar amb aquest acte la deixadesa del govern espanyol a l’hora d’esclarir els fets que envolten l’atemptat perpetrat a Barcelona el 17 d’agost del 2017, com a forma de reparació de les víctimes.
