Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Les sancions imposades contra Rússia arran que el govern de Vladímir Putin decidira envair Ucraïna s’havien de notar, tard o prompte, també al País Valencià. I si bé encara no se sap del cert com es desenvoluparà tot, els efectes d’aquesta situació inesperada comencen a angoixar molts veïns de nacionalitat russa que resideixen en territori valencià.
Sobretot al sud del país, que és on la comunitat russa ha arribat a formar colònies amb compatriotes. El País Valencià és la segona comunitat de l’Estat que acull més ciutadans russos –només superada per Catalunya– i la que més percentatge té de població d’aquest país. Un 28% dels russos residents a l’estat espanyol viuen al País Valencià, que també acull quasi el 20% dels ucraïnesos. Hi ha dues localitats valencianes en què el percentatge de població russa i ucraïnesa s’apropa al 10%. D’un costat hi ha Torrevella, la ciutat més poblada del Baix Segura i la sisena amb més habitants del país: quasi 83.000. Més petita és la població de Finestrat, a la Marina Baixa, que té vora un 9% de russos i ucraïnesos en un cens local integrat per poc més de 6.000 habitants.
Els veïns procedents d’aquests països i d’altres estats que fins el 1991 van formar part de la Unió Soviètica tenen incidència, sobretot, en el negoci immobiliari. És aquest sector el que més patirà, al sud del País Valencià, les primeres conseqüències de la invasió contra Ucraïna. D’una banda, queden en l’aire moltes de les operacions de compra-venda d’habitatges que es trobaven en fase de desenvolupament quan va començar la invasió. Les sancions contra la Federació Russa imposades per la Unió Europea han derivat en el tall de les operacions bancàries de les entitats financeres russes als estats europeus. D’aquesta manera, els ciutadans russos que no disposen de permís de residència no podran operar amb bancs europeus, cosa que els impossibilitarà els moviments de capital imprescindibles, des de la simple retirada d’efectiu o una compra pagada amb targeta en un supermercat fins a les compres de gran envergadura.
La demarcació provincial d’Alacant és la favorita dels russos a tot l’Estat per adquirir segones residències. L’any passat, ciutadans d’aquest país hi van adquirir quasi un miler d’habitatges. Moltes d’aquestes vivendes van ser pagades al comptat, però moltes altres van ser comprades a través de préstecs hipotecaris. «Estem en una situació estranya que mai no havíem experimentat, ni tan sols amb la pandèmia», constata Paloma Taltavull, catedràtica d’Economia Aplicada a la Universitat d’Alacant. La docent no descarta la possibilitat que aquest segment de mercat siga assumit per altres demandants, però també té la certesa que res no es resoldrà fins que passe un període de temps. Tot així, «la situació no es normalitzarà prompte i crec que el mercat podria tendir a desaparèixer».
Taltavull considera que els problemes més greus els patiran els russos que resideixen a l’estat espanyol i que mantenen negocis al seu país d’origen. Prova del flux de ciutadans que es mouen de manera constant entre Alacant i Moscou és el fet que hi ha tres empreses d’aviació que, fins a la invasió, connectaven les dues ciutats amb una mitjana de tres vols diaris. La possibilitat que molts dels compradors russos es vegen obligats a anul·lar les compres i que aquest mercat entre en una espiral d’especulació a la baixa també existeix, cosa que afebliria les previsions econòmiques de les immobiliàries que operen amb ciutadans d’aquest país.
La immobiliària Alegría és una d’aquestes empreses que té en els compradors dels països post-soviètics quasi el 40% del seu volum de negoci. Està ubicada a Torrevella, va ser creada el 2012 i reconeixen que no podran sobreviure si aquesta situació s’allarga durant sis mesos més o durant un any «com a molt». Cristina Luneva, gerent d’aquesta empresa, explica que l’impacte «és molt fort»: «molts dels nostres clients tenen els comptes bloquejats i fins i tot alguns estaven a punt de vindre per signar les escriptures després d’haver pagat les arres, però estem en un parèntesi que no sabem quan es tancarà». Luneva també lamenta que ningú no els pot donar una solució. «Parle amb els bancs tots els dies i també amb notaris, i no són capaços d’oferir-nos cap alternativa. Només queda esperar i veure si apliquen alguna normativa amb els bancs per desbloquejar la transferència de fons». Luneva entén que als bancs els convé aplicar moratòries i allargar els terminis de pagament, però la manca de normatives que impera en aquests moments ho deixa tot en un stand by que angoixa les empreses immobiliàries com la seua.
Són les primeres conseqüències econòmiques directes d’una invasió que també podria tindre efectes en la temporada alta turística, on els russos també tenen un gran protagonisme al sud del País Valencià.
