La piulada del president Carlos Mazón, exigint la retirada d’una pancarta penjada per l’organització juvenil Arran al barri de Gràcia (Barcelona) amb una menció als Països Catalans, ha estat un èxit de viralització. Amb només dos dies ha aconseguit un milió i mig de visualitzacions, més de 1.500 repiulades i 3.400 comentaris.
Entre els comentaris n’hi ha de suport, encara que la majoria són crítics i, a banda dels insults i burles –molt habituals a X, abans Twitter- també n’hi ha d’altres que li recorden el concepte de llibertat d’expressió. «Querido President, me caes bien, pero tengo que decirte que esa pancarta significa libertad de expresión. Ninguna autoridad puede decirle a la gente qué decir o qué dejar de decir. Libertad de expresión = Libertad», li recorda un usuari anònim que signa amb el lema «Viva el turismo, carajo». «Que retiren una pancarta que han escrito unos ciudadanos, que no es violenta ni difama sobre nadie?», li pregunta retòricament un altre usuari amb el sobrenom d’Austin. Un tercer usuari, que signa com a Genís Vivas li recorda: «L’article 20 de la Constitució espanyola i el dret fonamental a la llibertat d’expressió li sonen d’alguna cosa, president?». Mentre que Dídac Santisteban espera «de les autoritats catalanes el respecte a la llibertat d’expressió.
L’argument de Mazón
Precisament, aquesta defensa de la llibertat d’expressió «per a tothom» va ser l’argument que Mazón va utilitzar per a defensar el dret dels suposats homes maltractats al registre d’associacions de la Generalitat, mentre que l’oposició li exigia que bloquejara aquesta inscripció.
El president va assegurar llavors que «el dret constitucional a la lliure associació continua vigent a Espanya i és per a tothom». I ho va rematar dient que «si demà hi ha una associació que espere que es constituïsca a favor de l’ascens de l’Hèrcules, doncs complirà els requisits, tindrà les signatures corresponents i s’hi inscriurà. I si hi ha una altra associació que busque uns altres objectius, doncs també s’inscriurà. Entenc que aquestes persones hauran considerat que és necessari fer eixa defensa d’eixos valors». S’entén doncs, que el seu govern, si es presentara una associació que defensara la constitució dels Països Catalans, també s’inscriuria. Uns principis que ara semblen contradir-se amb l’exigència a «les autoritats catalanes» que retiren una pancarta penjada per un grup ciutadà.
També, durant aquella polèmica, Mazón va exclamar que li «cridava l’atenció» que hi haguera persones que «s’omplin la boca de democràcia i de lluitar contra la dictadura» quan «precisament a Espanya, els nostres pares i els nostres avis han lluitat perquè hi haja un lliure dret d’associació».
