El director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, s’ha acomiadat de les Corts Valencianes abans de deixar el càrrec aquest divendres i ha assenyalat que l’únic candidat a succeir-lo, l’actual director d’Anàlisi i Investigació de l’Agència, Gustavo Segura, és «un gran professional» que «es creu les funcions» de l’entitat.
Així s’ha pronunciat Llinares en declaracions prèvies a la seua última compareixença davant la comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda, on ha presentat la memòria de l’Agència per a l’any 2023. Al final de la intervenció, ha assenyalat: «Tenim un futur bastant esperançador, hem anat avançant i el que hem caminat és difícilment reversible. Tinc confiança en vostés».
Llinares s’ha centrat en el 2023, però també ha fet balanç dels set anys al capdavant de la institució, que ha qualificat d’«òrgan de col·laboració». «Fa set anys només teníem una llei, però en aquests moments ja tenim tot un marc normatiu que obliga les administracions a tindre sistemes interns d’informació, a tindre responsables de prevenció de corrupció en les seues estructures i a tindre sobretot plans d’integritat», ha subratllat.
«En l’aspecte correctiu, en set anys només hem posat una sanció, això dona la idea que no hem anat en un pla de potestat sancionadora i hem atés quasi 2.000 expedients derivats de denúncies que han entrat en l’agència», ha remarcat.
Així mateix, ha destacat alguns problemes de l’Agència, com el fet que en set anys no ha pogut trobar, mitjançant els procediments previstos, un cap de gabinet, la qual cosa li ha suposat «problemes de càrregues de treball».
Respecte del 2023, Llinares ha ressaltat «la creació d’una xarxa de referents en més de 150 administracions a través de la instal·lació dels sistemes interns d’informació, els coneguts canals de denúncia interns».
Llinares ha tingut unes paraules per a l’equip de l’Agència: «Sé el que han patit, el que han treballat i com no han pogut arribar a tot el que ens agradaria, però eixe esforç pense que val la pena i ens beneficia a tots». El País Valencià «continuarà sent un model que ens copiaran. I en l’altra vida, com a “ex”, sempre continuaré ajudant», ha indicat.
El succeirà Gustavo Segura
Estava previst que aquest dimarts compareguera també el candidat a succeir Llinares al capdavant de la institució, Gustavo Segura, però no ha pogut acudir-hi per qüestions d’agenda, i serà dijous a la vesprada quan se substanciarà la compareixença. Els portaveus de PP (Fernando Pastor) i Vox (Teresa Ramírez) decidiran després d’escoltar-lo quina és la seua postura i si secundaran Segura o no.
La por a un bloqueig per part dels partits que sustenten al Consell és compartit entre el PSPV i Compromís, que ja ha garantit el seu suport a Segura. A més, tots dos han criticat la reforma que ha plantejat el PP, que permet elegir al director en segona volta per majoria absoluta.
José Díaz, del PSPV, ha assenyalat que el candidat està avalat per les entitats socials i que «independentment del nom, el que importa és el consens de tots els partits polítics». Isaura Navarro, de Compromís, ha dit que volen «mantindre la majoria qualificada perquè tinga eixa obligació de parlar, d’arribar a acords i arribar a consensos i triar a una persona veritablement independent».
Per part seua, Pastor ha criticat que el PSPV i Compromís presentaren esmenes a la totalitat a la llei perquè el text que presenta el PP és «calcat» al que van presentar aquests partits fa dos anys. «A mi ningú m’ha explicat hui dia encara per què el que fa dos anys era tan bo, que es publicava en el DOGV, que es tramitava fins i tot a través de la llei d’acompanyament, que és el mecanisme més exprés de tots els possibles, perquè hui eixe mateix text legislatiu és tan dolent», ha lamentat.
En aquest sentit, Llinares ha insistit en la seua preferència pel «consens» i la «major unanimitat possible» per al nomenament del seu successor, però ha remarcat que també és contrari als «estancaments».
A més, ha explicat que podria haver demanat continuar fins que hi haja un nou director, però ha rebutjat fer-ho perquè considera que aquesta figura s’ha d’utilitzar per a «casos excepcionals» i no en una «successió normal».
