Galeria
Diari La Veu del País Valencià ha celebrat el seu consell de seguiment amb les persones agermanades al mitjà. L’acte, desenvolupat a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, ha servit per a posar al dia als subscriptors sobre l’estat de salut del projecte i per a explicar les previsions de futur.
Durant l’explicació l’editor del mitjà, Moisès Vizcaino, ha volgut deixar clares, fonamentalment, dues premisses. Una, acabar amb el mite que les subvencions són les que fan sobreviure els mitjans en valencià. L’altra, la possibilitat que la ciutadania, si és coneixedora de les possibilitats fiscals, se sume al projecte amb un agermanament que li beneficiaria fiscalment.
Pel que fa al primer punt, les subvencions suposen el 12,47% dels ingressos del Diari La Veu. Com a exemple, l’editor explicava que el diari Levante-EMV rebia vora 230.000 anuals per part de l’Ajuntament d’una capital comarcal, segons li van fer saber en una visita fa anys. Mentrestant, el Diari La Veu ha rebut 221.445 euros en subvencions en onze anys per part de totes les institucions, una dada que desfà el mite adjudicat a la premsa en valencià.
I quant al segon, cal fer saber als interessats en l’existència d’un mitjà fet en valencià per al País Valencià que poden sumar-se com a agermanats a través de donacions a la Fundació La Veu del País Valencià. Aquesta solució permet una deducció del 80% de l’aportació en la declaració de la renda. «Es pot contribuir al Diari La Veu amb allò que, en cas de no contribuir-hi, pagaries a Hisenda en forma d’impostos», explicava Moisès Vizcaino, que enumerava també l’entramat de fundacions amb què la dreta es fa forta socialment gràcies, senzillament, al coneixement de la fiscalitat.
Els reptes
Moisès Vizcaino també ha parlat dels reptes que es planteja el seu mitjà de cara al futur. Per exemple, la proposta d’assolir mil donacions de 250 euros –l’estàndard que planteja el mitjà n’és de 150. O fer que cada agermanat n’incorpore tres de nous que puguen estar interessats en el projecte. O aconseguir una desena de mecenatges anuals per a La Veu dels Llibres de 4.000 euros cadascun.
Són propostes que tindrien recompensa per part del diari, que per exemple ofereix gestionar la declaració de la renda de manera gratuïta a cada agermanat que aporte 250 euros. Recompenses a banda, els números fan pensar que aconseguir els reptes no és una fita inassolible. L’objectiu de 10.000 agermanats no és senzill, però es pot contemplar si es té en compte que aquesta xifra és la del 0,19% dels valencians, la del 0,26% dels electors i la del 0,40% dels ciutadans valencians que presenten liquidació de l’IRPF. I l’1,52% de les persones que van votar Compromís el 2015 o el 12,59% dels qui participen en les Trobades d’Escola Valenciana.
Al seu torn, hi ha també l’objectiu de traure el màxim rendiment amb les eines que ofereix el web dissenyat pel Grup Món i de l’aprenentatge en termes digitals facilitat per aquesta empresa editora amb la qual el Diari La Veu ha segellat una aliança que també s’ha explicat en aquesta jornada.
«Comunicació, llengua, dignitat i país»
L’acte ha continuat amb la jornada de «Comunicació, llengua, dignitat i país», tal com l’han titulat des de Diari La Veu, moderada per Llúcia Casanova i en la qual també han participat representants del Grup Món. Salvador Cot, editor del grup i periodista, explicava que els problemes que tenen els mitjans en valencià al País Valencià no són tan diferents dels de Catalunya. Apuntava, en aquest sentit, que amb una majoria electoral del 52% de l’independentisme català des del 2021, reflectida al Parlament durant la legislatura catalana que tot just ara s’ha esgotat, el grup mediàtic més subvencionat aquests anys ha sigut Godó.
Cot també defensava l’aposta del Grup Món, que edita el diari elmon.cat, allunyada de la dependència política o institucional i que s’apropa, explicava, al teixit econòmic català per defensar-lo. «Al 2017 van marxar 3.000 empreses de Catalunya, però s’hi van quedar 600.000: aquesta és la nostra gent». I destacava, també, fórmules de rendibilitat econòmica com la que aquest grup ha fet amb el suplement VadeVi partint de la certesa del fet «inexplicable que els nostres lectors, majoritàriament, bevien vins Rioja» quan Catalunya, com el País Valencià, també són terres productores de vins.
L’editor del Diari La Veu, Moisès Vizcaino, valorava l’aliança mediàtica positivament amb el diari català «perquè cal fer pràctica de la teoria». Es referia a la possibilitat de construir els Països Catalans a través de l’economia. «Juan Roig no té cap problema d’instal·lar supermercats Mercadona a Catalunya si hi ha negoci». Es referia, en aquest sentit, al fet que davant l’existència d’un sistema comunicatiu al País Valencià «amb mirada majoritàriament madrilenya» hi ha camp per córrer i construir una alternativa. «Ens calen aliances, és la clau del futur».
Sílvia Barroso, directora del elmon.cat, argumentava els beneficis de l’aliança posant l’exemple com el seu mitjà va poder aprofitar el treball fet de Diari La Veu durant l’episodi tràgic de l’incendi de Campanar, a la ciutat de València, en el qual van morir una desena de persones. En aquell moment el periodista Joan Canela va publicar una peça explicant el context en què s’havia desenvolupat el barri i en què s’havien construït edificis com el que va cremar en temps rècord durant el moment de la presumpta bonança immobiliària. El diari elmon.cat va poder oferir un contingut d’aquest tipus als seus lectors, cosa que no van poder fer la resta de mitjans catalans, i al seu torn va multiplicar l’audiència de la notícia gràcies al seu nombre elevat de seguidors. «L’aliança ens proporciona una visió molt completa i acurada que no tenen altres mitjans. No només fem coses pel país, també fem funcionar l’empresa a través d’un producte útil».
D’altra banda el director del Diari La Veu, Sebastià Carratalà, defensava que el mitjà és «l’exemple que és possible fer periodisme en valencià al País Valencià, i això serà possible sempre que tinguem al darrere una massa social que ho permeta». Carratalà valorava el creixement tecnològic experimentat pel mitjà gràcies a l’aliança amb elmon.cat, que ha permès a Diari La Veu consolidar-se en una franja fixa d’entre 80.000 i 90.000 usuaris únics mensuals que en ocasions fins i tot és superior. En aquest sentit, el periodista pronostica que els pròxims mesos els resultats podrien ser encara millors.
L’altre convidat a aquesta jornada era Toni Infante, opinant als dos mitjans i impulsor de la campanya «Reciprocitat ara», que defensa l’arribada del senyal de les televisions públiques dels territoris de parla catalana a tots els territoris respectius. «No tenim reciprocitat perquè som una colònia», afirmava Infante, que recordava que durant les dues legislatures valencianes del Botànic «no hi ha hagut cap voluntat de fer efectiva la reciprocitat» quan, tal com ell mateix indicava, «la nostra llengua és una llengua mitjana que necessita de tot el seu mercat potencial per a funcionar amb totes les seues possibilitats». Segons aquest activista, «els nostres polítics no han entès això», i valorava aliances com les establertes entre els dos mitjans citats, el Diari La Veu del País Valencià i elmon.cat per a contrarestar aquesta realitat.
La Veu dels Llibres
L’última part de l’acte l’han protagonitzada l’escriptora Anna Moner i el també escriptor Víctor Labrado, coordinador de La Veu dels Llibres, el suplement literari del Diari La Veu del País Valencià. En una conversa entre tots dos, Labrado també lamentava la frontera mental del Sènia que a ulls de molts valencians i catalans separa ambdós territoris, i explicava com el suplement cultural intenta trencar-la a través de ressenyes, entrevistes, promoció de llibreries i tota mena de continguts literaris relacionats amb tot el domini lingüístic.
Aquest suplement, fonamental en l’impuls del projecte mediàtic del Grup La Veu, complirà al febrer de l’any que ve cinc anys que seran celebrats.
