El decret llei 9/2024 del Consell de modificació de la normativa reguladora dels habitatges d’ús turístic, publicat aquest dimecres, entrarà en vigor demà.
La nova normativa es va aprovar divendres passat, 2 d’agost, en el ple del Consell, amb l’objectiu de donar «seguretat jurídica» al sector i a la ciutadania, segons va dir la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes. De fet, el president Carlos Mazón va batejar la llei com «decret Montes», en referència a la consellera que l’ha elaborat, i pretén que amb aquesta llei es plante cara a la competència deslleial i als problemes de convivència que han sorgit els últims anys arran la proliferació de pisos turístics.
La norma preveu més autonomia dels ajuntaments per a limitar l’ús d’aquests immobles; sancions més dures i altres novetats com ara la prohibició dels caixetins per a claus i obligació d’oferir servei de recepció.
La titular de Turisme també va advertir que des del Consell seran «especialment exigents amb les multes i les sancions de tot allò que supose economia submergida, de tot allò que es comercialitze sense cap mena d’autorització».
Els habitatges d’ús turístic tindran, des de l’entrada en vigor d’aquesta norma, un termini de cinc anys per a adaptar-se als requisits establits.
No contempla l’encariment de la vivenda
Tot i fer referència als «problemes» generats pels habitatges turístics, el decret no parla específicament de la principal adversitat que genera la proliferació de pisos turístics, que és el de l’encariment del preu de la vivenda, tant a l’hora de comprar com a l’hora de llogar.
El text es limita a definir què es pot considerar vivenda d’ús turístic, es marca com a objectiu frenar la competència deslleial per part dels qui «comercialitzen vivendes de forma il·legal escapant del control de les autoritats» i imposa uns mínims de qualitat per a garantir l’estada digna del turista tals com requisits d’habitabilitat o de serveis comuns.
D’aquesta manera, la intenció limitar la proliferació dels pisos turístics il·legals, lluitar contra l’intrusisme amb un nou règim sancionador i estimular l’activitat inspectora serien els principals objectius.
El president Mazón, que va introduir la presentació d’aquest decret, va defensar-lo explicant que volia aturar el discurs de la turismofòbia, fenomen que ell mateix va definir com a «xenòfob» i «classista».
