Stallman va pronunciar una conferència en el paranimf de l’edifici de la Nau de la Universitat de València, dins l’espai ʹClaustre Obertʹ. Fou convidat per l’Associació Valenciana de Programari Lliure (Asolival). El creador del moviment pel programari lliure va alertar de què ʺes considera com a cosa bona la inclusió d’activitats en el món digital i va assenyalar que aquesta inclusió pot ser bona o dolenta en funció de si la societat digital on es desenvolupen és justa o injustaʺ.
Per a Stallman, una de les principals amenaces de la llibertat en utilitzar aquestes tecnologies és la vigilància a la qual algunes empreses i Estats sotmeten als usuaris. L’informàtic apunta a Microsoft, Apple, Flaix o Amazon com algunes d’aquestes empreses que tenen funcions de vigilància conegudes i afegeix que també els telèfons mòbils les inclouen, ja que transmeten la seua ubicació independentment de la voluntat de l’usuari.
Stallman critica que segueix existint censura en internet, també en Estats que es presenten com a lliures i cita a Dinamarca, Turquia, Austràlia, Índia, França o Espanya com a exemples. En el cas d’Espanya, Stallman justifica la seua acusació per la ʹllei Sindeʹ, que permet, ha assegurat, “tancar llocs d’internet, fins i tot sense procés judicial, per la qual cosa anima al públic a cridar amb ell: “fora la llei Sinde”.
A més, Stallman denuncia que alguns programes informàtics empren ʹprogramari privatiuʹ, que no respecta la llibertat dels usuaris, perquè no poden controlar-ho. L’impulsor del programari lliure també es lamenta per la guerra que, al seu judici, els editors mantenen contra la seua iniciativa.
Segons explica, aquesta confrontació va començar amb propaganda quan els editors van anomenar ʹpirateriaʹ a ʹcompartirʹ, i ha acabat amb la promulgació de lleis que volen castigar per la mera acusació, fet que, insisteix Stallman, va contra ʹel principi de justíciaʹ.
