El retard inacabable en la finalització del corredor mediterrani té una explicació nacionalista. Concretament, nacionalista espanyola. Així s’ha argumentat sempre davant la contradicció que dos dels cinc territoris amb més dinamisme econòmic de l’Estat espanyol, el País Valencià i Catalunya, no compten amb les infraestructures de connectivitat que des de fa dècades exigeix el sector empresarial i també les institucions europees.
Ara, el PP ha carregat de nacionalisme els seus arguments per a justificar l’impuls d’un altre corredor. El grup popular del Congrés dels Diputats ha enregistrat una proposició no de llei de suport al corredor cantàbric-mediterrani, que serviria per a connectar el País Valencià –concretament, des de València i des de Sagunt– amb l’Aragó, la Rioja, Navarra, el País Basc i Cantàbria per a aproximar-se finalment a la frontera de l’Estat francès a través de l’interior peninsular i no del litoral mediterrani, malgrat que el principal soci econòmic del País Valencià siga Catalunya. Ho ha deixat ben clar Pedro Navarro, diputat aragonès del PP al Congrés, quan ha justificat la proposició demanant al PSOE «que donen suport a un projecte que és bo per als aragonesos i que deixen d’estar en mans dels nacionalistes catalans, que segresten la voluntat dels espanyols i que, sobretot, perjudiquen l’interès dels aragonesos». A més, aquest diputat ha defensat la connectivitat entre els estats espanyols i el francès a través de l’Aragó mitjançant el conegut com a Túnel dels Pirineus, que enllaçaria amb Tolosa de Llenguadoc i que la Comissió Europea ha rebutjat perquè França tampoc no el veu clar, malgrat la insistència que en el seu dia va mostrar l’exministra de Foment amb el PP, Ana Pastor.
El corredor cantàbric-mediterrani
Els corredors mediterrani i cantàbric no són projectes antagònics, sinó complementaris. Tant és així que les obres entre Sagunt i Terol entren dins del projecte del corredor mediterrani. El País Valencià, que sempre ha donat suport –com a mínim oralment– a aquest corredor a través dels seus governants i del seu empresariat, també s’ha mostrat interessat en la connexió amb l’interior peninsular. Així ho va deixar clar fa dos mesos la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), que va acudir amb el seu màxim dirigent, Salvador Navarro, a una cimera celebrada a Logronyo per a reivindicar el desenvolupament d’aquest corredor cantàbric. També hi era present Mar Chao, presidenta de l’Autoritat Portuària de València.
En canvi, els eurodiputats espanyols van votar la setmana passada en contra del reglament sobre el desenvolupament de la xarxa europea de transport previst per la Unió Europea, que incloïa tant el corredor mediterrani com el cantàbric. La votació va eixir endavant gràcies als vots dels altres eurodiputats del grup del PP, tot i el vot negatiu dels espanyols. Una contradicció que han assenyalat els socialistes després de veure com el PP els intentava posar en un compromís instant-los a votar a favor de la proposició plantejada pel partit d’Alberto Núñez Feijóo.
Sota el mateix argumentari nacionalista, Vox també ha donat suport recentment a una Proposició No de Llei defensada a les Corts d’Aragó dient que «hi ha diners per a condonar el deute català i per a concedir als colpistes de Puigdemont la transferència dels Rodalia». Un relat contradictori si es té en compte que el corredor cantàbric-mediterrani, presentat per primera vegada el 2004 per la ministra socialista Magdalena Álvarez i promocionat pel també ministre José Blanco, no exclou –si més no a ulls dels valencians– el reclam per la finalització del corredor mediterrani.
Al seu torn, la intenció expressada pel diputat Pedro Navarro d’insistir en la connexió entre l’Aragó i França sí que perjudicaria el corredor mediterrani, també al País Valencià, ja que el seu recorregut litoral es veuria afectat en benefici del trajecte pel centre peninsular. La connexió litoral entre els estats espanyol i francès es faria a través del túnel del Pertús, a la comarca nord-catalana del Vallespir, que connecta Figueres (Alt Empordà) amb Perpinyà (Rosselló) i Montpeller. Al seu torn, ambdós estats compten amb una altra connexió ferroviària a través de Portbou (Alt Empordà), que exigeix un canvi d’ample en passar la frontera; i d’una altra al País Basc entre Irún i Hendaia, fet que limita les possibilitats de connectar ambdós estats a través de l’Aragó, malgrat la insistència del PP.
