El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admés a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en relació amb diversos articles de la “llei de concòrdia” del País Valencià i ha suspés alguns preceptes de la norma valenciana, aprovada per PP i Vox a Les Corts el juliol del 2024 i que ha estat rebutjada per familiars de víctimes del franquisme, agrupacions memorialistes, sindicats, polítics i personalitats del món de la cultura, ja que consideren que prova de «reescriure la història» i que és «preocupant per a la democràcia».
En concret, després d’haver invocat el govern espanyol l’article 161.2 de la Constitució, l’alt tribunal ha suspés la vigència i aplicació de diversos articles de la Llei 5/2024, de 26 de juliol, de Concòrdia del País Valencià, des de la data d’interposició del recurs (29 d’abril) per a les parts del procés i des del dia en què aparega publicada la suspensió en el Butlletí Oficial de l’Estat per als tercers.
Pedro Sánchez va interposar un recurs d’inconstitucionalitat en relació amb els articles 1, apartat 3, pel qual es dona el mateix règim de protecció i reconeixement a les víctimes de la Segona República i del terrorisme que a les que fa referència la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
Igualment, va recórrer l’article 2, sobre els “drets de les víctimes i els seus familiars“, on “es reconeixen i protegeixen els drets a les víctimes que reconeix aquesta llei” i que esmenta les activitats d’indagació, localització, exhumació i identificació de les persones desaparegudes; la reparació i preservació de la seua memòria, “evitant qualsevol intent de revengisme o manipulació de la nostra història que encoratge l’enfrontament entre espanyols”; l’accés als documents en poder de les administracions públiques valencianes per a la investigació dels successos que van envoltar els actes de violència descrits, o la investigació dels fets delictius perseguibles efectuats contra les víctimes del terrorisme que no hagueren sigut resolts.
Així mateix, es va recórrer l’article 3, sobre la Unitat Valenciana de la Concòrdia, amb incís en els apartats 1 i 5, que esmenten les obligacions establides en l’article segon, i la disposició transitòria segona, que indica que la tramitació dels procediments en matèria de memòria democràtica iniciats i no conclosos a l’entrada en vigor d’aquesta llei decauran de manera automàtica, a excepció dels processos d’exhumació.
El recurs també es va interposar contra la disposició derogatòria única, que derogava la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència del País Valencià, i tota la seua normativa de desenvolupament; dissolia les comissions, organismes i institucions de caràcter públic autonòmic que hagueren sigut creades a conseqüència de la llei esmentada i derogava totes aquelles disposicions d’igual o inferior rang el contingut del qual s’opose al que es disposa en aquesta llei.
En el recurs, el president del govern espanyol al·legava que els articles impugnats “podrien ser contraris” als articles 10 i 15 de la Constitució, pel menyscapte als drets de les víctimes, i plantejava vulneració de competències estatals establides en els articles 149.1.1, 149.1.6 i 149.1.30 de la Constitució, així com del deure de col·laboració.
La Generalitat defensa la constitucionalitat
La consellera de Justícia i Administració Pública, Nuria Martínez, ha afirmat que la Generalitat Valenciana respecta les decisions judicials, però ha recalcat que “continuarà defensant la constitucionalitat” de la “llei de concòrdia” valenciana.
La consellera ha assenyalat que “la suspensió automàtica de la llei no prejutja la constitucionalitat” dels preceptes que es recorren i ha agregat que, segons el 161.2 de la Constitució, la suspensió “es produeix per la simple impugnació” per part del govern espanyol.
“Això no vol dir que el recurs s’estime, ni que s’haja decidit sobre el fons de l’assumpte. De fet, ara el Tribunal Constitucional pot ratificar la suspensió o alçar-la”, ha sostingut. I ha insistit que la Generalitat defensa que “no concorren els arguments jurídics esgrimits que plantegen la possibilitat que poguera existir una invasió de la competència estatal”.
