Gir de guió inesperat. O gol en pròpia porta del Consell, com es preferisca, però l’aprovació del Decret Llei 14/2025, que porta el farragós nom de “mesures urgents contra la hiperregulació, l’agilització de procediments i la garantia de la unitat de mercat” i aprovat el passat 26 de desembre, inclou una important esmena a la pròpia Generalitat, que al febrer del 2025, va esmenar la Llei de l’Horta, incloent la derogació del Consell de l’Horta, l’únic òrgan participatiu on, a més de les administracions, tenien representació les organitzacions agràries i la societat civil, per tal d’establir polítiques de protecció de l’horta de València i elaborar polítiques de suport als seus llauradors.
Tant des del PP com des de Vox, va atacar-se durament aquest organisme, acusant-lo de ser un “txiringuito” i de dedicar tot el seu pressupost a mantenir l’estructura administrativa i no a ajudar als agricultors. “Els dos milions que es destinaven a pagar nòmines, ara aniran directament als llauradors” arribà a afirmar el conseller d’Agricultura Miguel Barrachina en el faristol de les Corts.
Ara, aquestes enardides declaracions han quedat en res. Primer de tot, perquè els administratius del Consell de l’Horta eren funcionaris, pel que l’estalvi en nòmines per part de la generalitat ha estat zero. Simplement es paguen des d’una altra partida.
I segon, perquè amb el Consell de l’Horta també s’eliminava l’òrgan amb capacitat d’establir criteris i plans d’ajudes als llauradors, que han vist com durant el darrer any no s’ha convocat cap nou paquet d’ajudes.
I aquest darrer punt és, precisament el que reconeix el mateix Decret Llei, que suposa una important autoesmena al que la Generalitat havia defensat fins ara.
“El Consell de l’Horta de València, consorci autònom l’objectiu principal del qual era garantir el futur de l’horta de València i les persones que es dediquen a l’agricultura en l’àmbit de l’horta de València”, es llegeix en el llarguíssim preàmbul de la norma. I reconeix que “és d’extrema necessitat i urgència implantar línies d’ajudes als titulars d’explotacions agràries amb la finalitat de compensar els perjuís patits per les limitacions al cultiu”.
El Decret Llei inclou també una nova modificació de la Llei de l’Horta on s’estableix que “la conselleria competent en matèria d’agricultura i desenrotllament rural concedirà ajudes als titulars d’explotacions agràries les parcel·les dels quals se situen en una o diverses de les zones de protecció establides en el Decret 219/2018”. Uns titulars que han quedat durant un any sencer sense possibilitat de rebre ajudes.
Paràlisi en les polítiques agrícoles
El cas del Consell de l’Horta, però, no és una excepció i els diferents paquets d’ajudes als llauradors han vist com patien endarreriments, aturades i fins i tot sobtades desaparicions durant els darrers anys.
El cas més recent va ser el passat mes d’octubre, quan una partida de 26 milions d’euros per compensar les parcel·les afectades per la dana va desaparèixer de sobre, en la seua totalitat, i transferida a una altra ajuda per a la compra de material escolar.
També al juny del 2024, La Unió Llauradora va convocar protestes perquè la conselleria d’Agricultura, llavors dirigida per José Luis Aguirre, de Vox, no havia executat ni un sol euro del seu pressupost en sis mesos més enllà de la despesa corrent -nòmines, lloguers i material d’oficina-, deixant a zero les partides d’inversions, licitacions o les ajudes a llauradors.
També la regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament de València, llavors en mans de Ceciclia Herrero, de Vox, havia deixat, a finals del 2024, intactes els 750.000 euros que s’havien de destinar a la reparació de camins rurals.
