La Unió Llauradora i Ramadera ha fet balanç del 2023 i ha advertit que «el canvi de govern en la Generalitat no ha portat res bo de moment per als agricultors i ramaders valencians, almenys pel que fa al pressupost per al 2024». També ha alertat que el canvi climàtic continua minvant les collites i la cabanya ramadera al País Valencià, i que «tots els cultius o una gran part han patit descensos productius per diversos motius enguany».
El secretari general de l’organització agrària, Carles Peris, ha afirmat que el rebuig de les esmenes als comptes per part del govern de PP i Vox «deixa a l’estacada tot just començar milers de productors de la Comunitat Valenciana i després es vanaglorien de ser els defensors del camp valencià, i fins i tot Vox diu que és el partit del camp». «Tot es queda en pura xerrameca que no es tradueix en fets», ha lamentat.
De fet, ha retret a la formació d’ultradreta que, «malgrat ser un partit defensor de la ramaderia, la veritat és que amb Vox al capdavant de la Conselleria d’Agricultura els productors valencians de boví no han rebut ajudes per la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica (EHE per les seues sigles en castellà), com sí que ho han fet els d’altres comunitats autònomes». Tampoc han percebut res els apicultors valencians pels danys de l’abellerol ni per la invasió de la vespa velutina.
Minva de les collites
L’entitat ha assenyalat que s’ha produït un 64% menys de collita de cereals en «la pitjor campanya dels últims vint anys»; la de raïm de vi ha baixat un 40% i en comarques com la Plana d’Utiel-Requena ha disminuït fins a un 60%; s’ha registrat un descens del 4% de cítrics i la collita d’olives, que «malgrat que ha millorat, està a la meitat d’una normal». A més, «els productors de cirera pateixen la incidència de la meteorologia i un llarg etcètera que resultaria interminable».
La prova «més evident» dels danys del calfament global, per a l’organització agrària, és que fins a novembre les indemnitzacions per sinistralitat en les assegurances agràries han augmentat un 56% un mes abans d’acabar l’any. Dels 61 milions el 2022, ha passat als 95 milions el 2023, ha precisat La Unió.
Els cultius més afectats són els cítrics amb més de 45 milions d’euros d’indemnitzacions, seguits pel caqui amb prop de 30 milions, el raïm de vinificació amb una xifra pròxima als huit milions, fruiters i cirera amb més de 3 milions d’euros, ametler i hortalisses amb 2 milions i olivar amb 1 milió.
A més, se sumen les pèrdues ocasionades als sectors ramaders. L’organització ha subratllat que molts agricultors i ramaders no disposen de pòlisses i ha demanat «promoure la contractació d’assegurances, donant suport al sector mitjançant una subvenció del 70%».
La Unió també ha posat l’accent en la proliferació d’incendis forestals fins i tot fora del període estival, com ara els de l’Alt Millars, la Vall d’Albaida i la Safor. Enfront d’això, aposta per incentivar l’activitat agrària a les zones rurals i ha reclamat ajudes perquè els afectats pels incendis puguen regenerar les explotacions.
Demana «mesures extraordinàries»
Carles Peris ha indicat que «seria important que el Consell, amb fons propis, done un impuls amb ajudes perquè els agricultors i ramaders de la Comunitat Valenciana aguanten eixes baixades productives i els augments dels costos de producció». «Aquesta meteorologia adversa requereix un paquet extraordinari de mesures i suports econòmics per a salvaguardar que es continuen produint aliments de qualitat», ha defensat.
A més, ha remarcat que enguany «la pujada dels costos de producció agreujada per la guerra d’Ucraïna, el creixement de les importacions procedents de tercers països sense reciprocitat que afonen els preus de les produccions, l’amenaça i lluita contra les plagues normalment importades, la nova PAC que compleix ja un any o la Llei de la Cadena Alimentària que continua sent insuficient per a resoldre el desequilibri entre origen i destinació».
A parer seu, «les respostes de les diferents administracions no han sigut les adequades davant tots eixos problemes, d’ací les protestes dutes a terme per La Unió Llauradora i Ramadera al llarg de l’any».
«Insensibilitat de les administracions»
D’altra banda, l’organització ha opinat que «la retallada del transvasament Tajo-Segura per part del Govern espanyol també és una mostra clara d’insensibilitat política davant una de les zones que constitueix l’horta d’Europa com és el sud d’Alacant». També creu que la presidència espanyola de la Unió Europea ha passat amb «més pena que glòria».
Sobre les ajudes públiques a causa de les conseqüències del conflicte bèl·lic a Ucraïna i la sequera, ha denunciat que els productors de vinya i olivar no han rebut cap mena d’ajuda i ha lamentat la «insensibilitat de les dues administracions agràries, l’estatal l i l’autonòmica».
Així mateix, a punt de concloure el primer any de la nova PAC, La Unió ha asseverat que «el balanç d’aplicació és més que negatiu per l’elevada burocràcia i exigències inútils per a cobrar una certa part d’aquestes ajudes que a més no es prioritzen en les persones que es dediquen professionalment al sector agrari, obrint les portes a perceptors que fins i tot ni viuen a les zones rurals».
