Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El Consell de l’Audiovisual valencià (CACV) ha fet públic un acord pel qual manifesta la seua «indignació» i «rebuig» pel tractament informatiu de la violència masclista «amb caràcter general en nombrosos mitjans» en relació amb l’últim cas de feminicidi a València, conegut el passat 4 de desembre.
Segons l’acord, el tractament d’aquest feminicidi evidencia que encara persisteix «una falta de rigor professional», «inconcebible» perquè existeixen «a l’abast de la professió nombrosos recursos, la major part gratuïts, per a la formació i especialització en el tractament d’aquesta violència».
El CACV ho considera «més inconcebible si cap perquè un tractament diligent i responsable d’aquesta problemàtica no és només una qüestió de sensibilitat o ètica sinó també una obligació legal», tal com ja es va assenyalar a l’últim comunicat d’aquest òrgan amb motiu del Dia Internacional per a l’erradicació de la violència masclista.
A més, assenyala que són «d’especial gravetat i rellevància» aquells tractaments que «contribueixen a reforçar els mites i estereotips sobre la violència masclista». Entre aquests, destaca, «la idea falsa de l’existència d’un perfil de victimari més enllà del fet de ser home i exercir dominació i control sobre la dona en funció de creences i d’una cultura patriarcal reforçada estructuralment durant segles. I també el reforçament de la falsa idea de l’existència d’un perfil de víctima, més enllà del fet de ser dona».
Així mateix, indica que «aquests mites i estereotips es veuen reforçats als mitjans de comunicació amb l’exhibició de sorpresa pel fet que un feminicidi es puga haver produït en un entorn d’alta capacitat econòmica i alt nivell d’educació». I incideix en el fet que aquestes mostres «s’han repetit amb l’exhibició de testimonis del veïnat i la falta de testimonis experts en violència masclista», mostrant els casos no estereotipats com a excepcionals, «tot i que la violència masclista es produeix de manera normalitzada i transversal en tots els àmbits i entorns socioeconòmics i culturals de la nostra societat».
Per al CACV, «no s’ha mostrat la cautela suficient en relació amb les identitats de víctima i agressor» i afegeix que «s’ha vulnerat la protecció de la identitat i, per tant, de la intimitat, excepte si hi ha hagut autorització de les persones afectades o els seus familiars».
Sensacionalisme i dramatisme
També observa que alguns mitjans «s’han fet ressò de declaracions que infantilitzaven la víctima» i altres que «situaven en motius econòmics la causa de la violència, apartant del focus la causa real de tot feminicidi, la cultura patriarcal i el desig de dominació de l’autor de l’assassinat».
En aquest sentit, adverteix «sensacionalisme i el dramatisme» quant a la forma i el contingut textual i visual de les informacions. I demana «rigor professional i evitar les descripcions detallades, escabroses o d’un gran impacte, que a més puguen vulnerar drets a la intimitat i l’honor». És el cas dels mitjans, la major part, que han mostrat imatges del sudari de la dona assassinada «amb detall i de manera repetida».
El CACV alerta que s’ha fet ús d’imatges de la víctima i de l’agressor «provinents de les xarxes socials de les persones involucrades», un ús que, segons expliquen «requereix legalment l’autorització de les persones a qui pertanyen, encara que hagen sigut fetes públiques a les xarxes socials».
D’altra banda, assegura que nombrosos mitjans han mostrat la façana del domicili on ocorregueren els fets «amb detalls fins i tot de primer pla», que permet la identificació amb el nom del carrer i el número del pati, cosa «que vulnera el dret a la intimitat de les persones involucrades».
Així mateix, el CACV manifesta haver observat «la utilització d’imatges alternatives a la del sudari, focalitzades en escenes de l’acció de les forces i cossos de seguretat o vehicles i objectes policials» i considera que, tot i ser una alternativa més respectuosa amb la intimitat, «contribueix a reforçar la vinculació de la violència de gènere amb els successos criminals desvinculats de la dimensió social i política tan rellevant en aquest tipus de violència».
