El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i Podem el projecte de llei del dret de defensa, que inclou el dret dels ciutadans a utilitzar el català, basc i gallec davant els jutjats quan exercisquen el dret de defensa, i també a rebre les comunicacions en aquestes llengües. La llei inclou esmenes incorporades per ERC, Junts i BNG que estableixen que també es podran utilitzar idiomes oficials davant òrgans amb jurisdicció a tot l’Estat. Per fer possible aquest dret, els jutjats hauran de disposar d’intèrprets i traductors.
La llei del dret de defensa, aprovat per 178 vots a favor i 170 abstencions (PP i Vox), pretén assegurar el lliure accés dels ciutadans als tribunals de justícia, garantir un procés sense dilacions indegudes i assegurar la seua protecció davant procediments penals.
En aquest marc, inclou modificacions que obliguen a tindre especial consideració a la gent gran o amb discapacitat (permet l’ús del braile) i a utilitzar un llenguatge «clar» i entenedor allunyat dels tecnicismes propis de la judicatura.
Una vegada aprovada al Congrés, la llei anirà ara al Senat, que previsiblement la tombarà, i tornarà al Congrés una altra vegada per a ser aprovada definitivament i entrar en vigor quan es publique al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
Llengües oficials
Fruit de les esmenes que els grups independentistes van incorporar en comissió, la llei inclou al seu article 10 el dret a «utilitzar les llengües oficials al territori de la seua comunitat autònoma» davant els òrgans judicials. També incorpora per primera vegada que es podrà utilitzar qualsevol de les llengües oficials de l’Estat «en els processos davant òrgans amb jurisdicció a tot l’Estat».
D’aquesta manera, els ciutadans que exercisquen el dret de defensa tindran dret a presentar escrits i intervindre davant organismes com el Tribunal Suprem o l’Audiència espanyola en català, basc o gallec. A més, els ciutadans tindran també dret a «rebre en qualsevol d’aquestes llengües les comunicacions produïdes».
Per fer-ho possible, la llei recull que el Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts habilitarà els mitjans tècnics necessaris per fer efectiu l’exercici d’aquests drets.
En concret, la llei recull que quan l’ús «d’una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes», contribuïsca a «garantir l’exercici del dret de defensa», el jutjat o el tribunal «posarà a disposició dels intervinents que ho requerisquen els mecanismes pertinents d’interpretació o de traducció».
«Despesa desproporcionada»
Malgrat que el PP ha incorporat algunes esmenes al text, els populars s’han abstingut en la votació i han criticat l’apartat que garanteix el dret a utilitzar les llengües oficials en la justícia. La diputada del PP María del Mar González ha advertit de la «despesa desproporcionada» que, a parer seu, suposarà la contractació de traductors i intèrprets.
El diputat de Junts Josep María Cervera li ha donat resposta: «A alguns els preocupa més que al Suprem s’hi pugui parlar català que l’arbitrarietat del jutge Llarena o la parcialitat de Marchena, però això sí que costa diners, i més curta que a la llarga, espero que també algun disgust».
La diputada d’ERC Pilar Vallugera també ha rebutjat l’argument del PP per oposar-se al dret a utilitzar les llengües cooficials als jutjats. «Ens diuen que costa diners? Se m’acudeixen moltes maneres de no buidar les arques públiques com han fet vostès sense deixar-nos sense capacitat d’intervenir als tribunals en el nostre idioma», ha afirmat.
«Una llei útil»
El ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha afirmat que aquesta llei suposa un avanç en els drets dels ciutadans davant la justícia, i ha agraït la tasca dels grups parlamentaris.
«La llei ix millor del que va entrar al Congrés», ha dit, i «aquesta és una llei útil sobretot per als ciutadans, que tindran la tutela del dret fonamental a la defensa més garantida».
