El Congrés ha aprovat definitivament aquest dijous la Llei Trans i de garantia dels drets LGTBI que permet que el col·lectiu puga dur a terme un canvi de nom i sexe en el Registre Civil sense cap requisit, a partir dels 16 anys.
L’entrada en vigor d’aquest text suposa la despatologització del col·lectiu, ja que elimina els requisits necessaris fins ara per a accedir a aquest procediment: un diagnòstic mèdic que acredite una disfòria de gènere i tractament hormonal durant, almenys, dos anys.
Amb aquest nou text, serà prou sol·licitar el canvi per escrit, sense necessitat de presentar proves ni testimonis. Aquesta decisió haurà de ser ratificada tres mesos després i existeix un termini d’un mes per a la seua resolució. És a dir, durarà uns quatre mesos.
Per la seua banda, els d’entre 14 a 16 anys, podran modificar el seu nom i sexe en el Registre Civil, però hauran d’estar acompanyats pels seus pares. I, en el cas que un menor no compte amb el consentiment d’aquest, es nomenarà un defensor judicial per a resoldre el conflicte.
De 12 a 14 anys també es pot modificar el gènere sempre que el menor tinga l’autorització d’un jutge, que examinarà la seua maduresa; mentre que els menors de 12 anys no poden canviar la menció registral del sexe, però sí el seu nom per a ajustar-lo al gènere amb el qual s’identifica.
Garanteix drets LGTBI
Encara que els articles específics sobre les persones trans són els que han centrat el debat del text, aquesta llei també inclou altres mesures com l’accés a la reproducció assistida de les persones LGTBI, la filiació dels fills de parelles lesbianes sense que hagen d’estar casades, mesures de formació en diversitat per a assistents de persones majors o mesures en relació amb l’educació i contra la discriminació del col·lectiu (laboral, social, oci).
Aquesta norma també reconeix el sexili, que és l’abandó d’un poble o ciutat per part d’una persona del col·lectiu a causa de la discriminació o LGTBI-fòbia que pateix en el seu entorn en aquest lloc.
Discrepàncies entre els socis de govern
Aquest text impulsat pel govern espanyol, ha sigut aprovat, finalment, amb un acord entre els dos socis, tot i que durant la seua tramitació ha evidenciat les diferències existents en aquest tema.
Durant la primera fase de tramitació al Congrés, els socialistes van presentar esmenes al text per a endurir l’autodeterminació de gènere dels menors i també el procés de reversió d’una persona que s’haguera canviat el nom i el sexe en el Registre Civil. Aquestes propostes van ser rebutjades per la majoria de la Cambra en el debat en la Comissió d’Igualtat i el PSOE va decidir retirar-les i no portar-les a debat al Ple del Congrés, ni presentar-les de nou en el Senat.
Una de les veus més crítiques amb la llei ha sigut l’exvicepresidenta del govern espanyol, la socialista Carmen Calvo, que ha trencat la disciplina de vot del seu partit en totes les votacions sobre aquesta llei que s’han produït al Congrés. En compte de donar suport al text, s’ha abstingut. A més, una senadora socialista, Susanna Moll, també ha trencat la disciplina de vot, rebutjant la Llei a la Cambra alta.
Canvis al Senat
Precisament, el tràmit que s’ha produït aquest dijous al Congrés es deu al fet que la norma ha patit dues modificacions al seu pas pel Senat. S’hi han efectuat dues correccions tècniques per a modificar el terme «procediments» per«processos» i eliminar una menció a la «violència intragènere» que romania en un dels seus articles, quan en la resta de la llei s’havia eliminat després del primer tràmit al Congrés.
El suport majoritari a aquests canvis ha suposat l’aprovació definitiva de la norma que ha sigut celebrada en l’hemicicle amb els aplaudiments dels partits que l’han defensat dirigits als representants d’organitzacions LGTBI que han presenciat el debat des de la tribuna. Alguns d’ells han desplegat banderes trans.
