«Amb l’economia social / i la participació / farem la reconstrucció / amb el comité local». Si els maorís de Nova Zelanda tenen la haka com a dansa de reafirmació i unitat, a l’Horta Sud tenen els cants d’albades, que són igualment emocionants, però tenen l’avantatge de poder-li posar lletra.
I així –no podia ser d’una altra manera- va començar l’acte de presentació dels Comités Locals de Reconstrucció i Emergència, la proposta d’estructures de participació ciutadana sorgida del Parc Alcosa –a Alfafar- i que s’està estenent a tota velocitat per totes les zones que van patir la barrancada del 29 d’octubre, des de Sedaví fins a Utiel, de València a Algemesí.
Si al matí havia estat el torn de l’explicació més tècnica, en format roda de premsa, a la vesprada va ser l’hora d’emocionar i captivar un públic que va omplir fins a la bandera l’Aula Magna de La Nau de la Universitat de València, quan just feien tres mesos de la catàstrofe.
«Des del primer dia, la gent no va acceptar el que li estava passant i, amb l’administració desapareguda, la població, sense cap ordre va començar a parlar, a ajudar-se. I després van arribar els voluntaris, desobeint les ordres de no anar. Aquesta actitud ha cristal·litzat amb la creació dels Comités», va explicar Toni Valero, del Comité del Parc Alcosa, que va exercir funcions de presentador. «I qui ha d’arreglar açò? Un Tinent General? Madrid? La Generalitat?» va preguntar-se de forma retòrica.
Al remat, els Comités no són sinó el colp de puny sobre la taula d’unes poblacions que encara es troben «en situació d’emergència» i que no volen que la reconstrucció els passe per sobre de la mateixa forma que els ha passat l’aigua i el fang.
«No volem tornar a la normalitat –va verbalitzar Salva, dels Comité d’Albal- sinó anar a un lloc nou i millor. Substituir un sistema que no està preparat per afrontar els problemes del segle XXI». Entre les reivindicacions que més van sentir-se durant l’acte van ser la resolució dels greus problemes socials actuals, des de l’habitatge, fins a l’alimentació, passant pels serveis bàsics com educació, sanitat o transport, però també, adaptació a la nova realitat generada pel canvi climàtic, la revisió del Pla Sud, la protecció de l’horta i, sobretot i per sobre de tot: participació i decisió de la ciutadania.
La força de la gent organitzada
«Fa dos mesos que estem en emergència i la proposta dels Comités ens dona l’esperança que podem plantejar-nos com volem el poble», va explicar Penélope, del Comité de Paiporta, un municipi on la barrancada va caure sobre una societat «sense teixit social». «El 29 d’octubre vam haver de començar de zero, i vèiem com, als llocs on ja hi havia una organització prèvia anaven molt per davant de nosaltres».
«Un company geògraf de Torrent em va avisar a través del xat de Per l’Horta –va explicar Empar, del Comité de València i veïna de Castellar l’Oliveral- que el que venia era molt gros, que agarrara el que poguera i eixira de casa. Vaig avisar als veïns molt pròxims i al grup de l’associació de veïns, que van avisar als seus familiars i veïns. Estar organitzades és el que ens va salvar».
Vides salvades per la gent, mentre l’administració teòricament responsable es desentenia dels problemes. Gent que ara que ha descobert la força de la seua organització no vol tornar a dependre d’aquesta mateixa administració. Alguna cosa molt profunda, molt més que les infraestructures de ciment, va trencar-se el 29 d’octubre.
A les 20.14 h l’acte s’interromp per sorpresa amb el so de l’alarma. «Llavors ja era massa tard». De fons, Lluís Llach canta «assassins».
