Ha estat molt comentada la nota de la direcció d’À Punt, sobre l’emissió de l’àudio de l’enregistrament del Cecopi del 29 d’octubre. I és que la direcció d’À Punt (és a dir, l’empresa), ha dit que “el codi deontològic periodístic impedeix difondre l’àudio de l’enregistrament”, que sí que ha difós RTVE i gràcies al qual hem conegut el que es deia en aquella reunió. La direcció de la CACVASA ha lamentat que eixes imatges s’hagen sostret dels arxius de la redacció d’À Punt i s’hagen filtrat (afortunadament) a un altre mitjà de comunicació com és RTVE, gràcies al qual hem pogut conèixer les “intimitats” del Cecopi, aquell 29 d’octubre, fins ara, amagades.
Per cert que la (valenta) jutgessa de la dana, ha admès eixe àudio que ha donat a conèixer RTVE, com a prova, en la causa que porta. Per tant, aquest material que ha emès RTVE, sí que és important. Un àudio que À Punt, excusant-se en el seu codi deontològic, ha amagat als valencians.
I és que entre amagar la veritat i fer-la conèixer, no hi ha codi deontològic que valga. Aquest codi deontològic d’À Punt explica, per què els valencians no hem conegut la veritat del que es va dir al Cecopi. Per això me n’alegre que RTVE haja fet públic l’àudio.
A mi m’agradaria que els membres de la direcció d’À Punt (que han fet tants escarafalls per l’emissió de l’àudio), mirant a la cara els familiars de les víctimes del 29 d’octubre, tenint-los al davant, tingueren la valentia de defensar el seu codi deontològic, que ha fet que s’amagara a les associacions d’afectats per la dana, la realitat del que va passar al Cecopi aquella vesprada.
A mi m’agradaria que els directius d’À Punt defensaren el seu codi deontològic davant la senyora Dolores Ruiz, que va vore com l’aigua del barranc de Xiva s’emportava el seu marit i els seus dos fills, que van morir ofegats. Aquesta senyora, plena de dolor, deia que amb la mort del seu marit i dels dos fills: “Me han quitado la vida por dentro”. O que defensaren el codi deontològic davant la senyora Rosa M. Àlvarez, que va perdre son pare i que deia: “Mon pare no ha mort, l’han assassinat”. O davant la senyora Toñi García, que va perdre el seu marit i la seua única filla, ofegats a Benetússer i que afirmava en una entrevista: “Tengo mucho dolor, tristeza, rabia, porque considero que fueron asesinados”. Segur que no ho faran. Segur que els directius d’À Punt no s’atreviran a defensar el seu codi deontològic (que amaga la informació del Cecopi), davant aquestes persones plenes de dolor, de llàgrimes i de desesperació, ja que van perdre els seus éssers estimats.
I és que conèixer la veritat, que és el que demanen les associacions de víctimes del 29 d’octubre, és molt important. Molt més important que amagar el que es va dir en aquell Cecopi, que és el que ha fet la direcció d’À Punt durant gairebé onze mesos.
À Punt hauria de tindre com a codi deontològic, les paraules de Jesús, que recull l’Evangeli de Sant Joan: “La veritat vos farà lliures” (Jo 8:32).
És impactant el vídeo de la presentació a Barcelona del llibre Els morts de Mazon (Vilaweb), d’Esperança Camps, on veiem i palpem el dolor de tres persones que van perdre els seus éssers estimats, pel fet que l’alerta va arribar tard, com ha reconegut la jutgessa de la dana.
I mentrestant, on és la veu de la jerarquia valenciana? On és la veu de l’Església que denuncie aquesta actitud d’amagar una informació fonamental en la investigació del que va passar aquell 29 d’octubre? I per això cal recordar que el papa Lleó ha demanat “una teologia encarnada, impregnada dels dolors i les esperances de la Humanitat”.
La senyora Mariló Gradolí va manifestar, amb tota la raó del món, que “la societat valenciana, el veïnat dels 75 pobles afectats, necessitem una resposta (que no se’ns ha donat), davant el que va passar el 29 d’octubre i volem responsabilitats jurídiques, socials i polítiques” (Youtube, entrevista a Mariló Gradolí, març 2025). I és que l’objectiu de l’associació que presideix la senyora Gradolí, és demanar “justícia i reparació”, ja que, com ha dit aquesta senyora, “ha mort gent perquè no es va donar l’alerta”.
Crec que va ser un error que À Punt no donara a conèixer el vídeo, com afirma en el seu article, “El error de intentar esconder el vídeo del Cecopi”, el senyor Joan Carles Martí, director del diari Levante (Levante, 12 de setembre de 2025). Recomane també llegir l’article del periodista Alfons Garcia, “Nunca tuve tanto dinero ni tanta rabia” (Levante, 13 de setembre de 2025).
Aquest comunicat de la direcció d’À punt, retrata ben bé els seus membres, que prefereixen amagar la veritat, a fer-la a conèixer. I això ens mostra la deriva de la RTVV.
Una mostra d’aquesta deriva és el cas de la periodista Elena Tamarit, que ha deixat À Punt, acollint-se a la clàusula de consciència del contracte, degut al viratge ideològic de la radiotelevisió pública valenciana. Aquesta periodista, que fins el juliol passat dirigia el magazine, “A poqueta nit”, i que es mostra crítica amb la nova direcció, parla de manipulació i de pressió als treballadors, mentre reivindica la tasca dels professionals de la redacció. La periodista Elena Tamarit denuncia “el maltractament animal, la cobertura taurina, la falta de respecte a la nostra llengua, la falta de veracitat i pluralitat en els serveis informatius i el creixement de la programació en castellà”. Per això Elena Tamarit diu que no es reconeix “en els valors de la casa” ni en la directiva, que és “una corretja de transmissió del Consell, partidista”. I Elena Tamarit afirma que “la ciutadania està molt decebuda amb el gir ideològic de la cadena”. I davant el dubte sobre si ha de prevaldre el codi deontològic periodístic o el dret de la ciutadania a estar informada, és evident que no podem acceptar el silenci que ha imposat el codi deontològic d’À Punt. I és que “parlem de 228 morts” i els familiars de les víctimes “mereixen que tota la informació isca a la llum, per a esclarir què va passar aquell 29 d’octubre” (Vilaweb, 12 de setembre de 2025). Ara ja en són 129 les víctimes, ja que una de les dones que va morir ofegada, estava embarassada de 8 mesos.
És també aquesta l’opinió de l’Intersindical Valenciana, que ha dit que “el comunicat de la direcció no representa la veu de la plantilla” d’À Punt.
La deriva actual de la RTVV, em recorda un article de mon pare (Levante, 25 de gener de 2011), titulat: “Ja en tinc prou de Canal ‘Nueve’”, en què deia: “Sí, ja en tinc prou d’una televisió que es diu valenciana i que menysprea, es burla i margina la nostra llengua. No en vull saber res més d’una televisió que no és sinó escombraries!! Per a mi, s’ha acabat eixa televisió que vomita un odi atroç contra la nostra llengua i la nostra cultura! Eixa és la política de RTVV! I eixe és el projecte d’informació que té el Govern Valencià”.
Mon pare reconeixia que hi havia “bons treballadors, bons professionals. Però quina llàstima de directius que hi ha! La demagògia, una parcialitat descarada, l’insult, el menyspreu per tot allò que és valencià, és la tònica de Canal Nueve!! D’una TV que es diu valenciana!! Quin sarcasme!! I quina llàstima i quina vergonya de televisió”. I mon pare acabava el seu article així: “La manipulació a què ens té sotmesos als valencians Canal Nueve, que constantment utilitza l’encenser per riure-li les gracietes al poc Honorable Camps i als seus consellers, se’n passa de la ratlla! Per a mi s’ha acabat de vore una cadena que tracta amb menyspreu la llengua que vaig aprendre dels meus pares i que jo he transmès als meus fills. Vergonya, cavallers, vergonya”.
À Punt seguirà la mateixa línia que Canal “Nueve”? Amb els directius que hi ha actualment, segurament que sí.
Per cert, ¿què hi ha darrere la dimissió (o la destitució), del vicepresident Gan Pampols? Perquè dir que la seua faena en la reconstrucció del territori després de la dana, ja està feta, no s’ho creu ningú.
