Aquest matí ha sigut desallotjat el Centre Social Okupat i Autogestionat (CSOA) Cals Flares, al barri del Partidor d’Alcoi. No era la primera vegada que el centre patia una amenaça de desnonament, però finalment s’ha materialitzat a través d’una intervenció policial que els veïns han considerat totalment desproporcionada.
Segons expliquen alguns dels presents, el desallotjament havia sigut notificat amb l’avís d’arribada d’una comitiva judicial a les 10 del matí. Els activistes que han mantingut obert el centre aquests últims 14 anys havien convocat una concentració una hora abans, a les 9.00, però la Policia espanyola havia irromput hores abans amb agents antiavalots, cascs i escopetes.
Malgrat les peticions d’esperar la comitiva per part de les dues desenes de persones que hi havia a dins del centre, els agents no han fet cas i els han tret per la força un per un per després deixar-los retinguts durant quaranta minuts en un carreró. Alguns dels desallotjats denuncien haver patit estirades de coll i empentes. Finalment no hi ha hagut detinguts.
Cals Flares
Aquest centre okupat és propietat de la SAREB i s’ubica en el barri del Partidor, un dels més històrics i també un dels més degradats d’Alcoi. Va ser construït a inicis del segle XX i s’hi van allotjar els treballadors de les fàbriques d’aquesta ciutat, que en aquell moment era un dels centres industrials més destacats de tot l’Estat. Un segle després, bona part dels edificis estan en runes i alguns fins i tot han caigut els últims anys.
D’altres s’han renovat, però aquest no era el cas de Cals Flares, mantingut amb persistència veïnal durant 14 anys, des del 2007, quan va començar a funcionar com a centre autogestionat. Els desallotjats temen que la SAREB, tot i ser-ne propietària, no es farà càrrec d’aquest espai llevat que el venguen a un altre propietari. «Ens preocupa que Cals Flares es convertisca en un altre dels edificis destruïts del barri», lamenten els impulsors d’aquest centre, que ara s’han quedat sense espai.
El futur
Malgrat aquest nou escenari advers, els qui mantenien Cals Flares des de la consciència veïnal i des de l’activisme valoren «la xarxa que s’ha creat: hem de treballar perquè no desaparega», expliquen, i es mostren convençuts d’intentar continuar fent activitats a la ciutat d’Alcoi «al marge dels circuits del capital».
La casa autogestionada es va okupar en un moment previ a la crisi provocada per l’esclat de la bombolla immobiliària, quan els problemes d’accés a l’habitatge es començaven a fer notar. És per això que alguns veïns del barri comparen aquell moment amb l’actual. Cals Flares va arribar a acollir amb assiduïtat més d’un centenar de persones en esdeveniments consolidats com el festival Moniàtic. També era la seu de l’associació de veïns del barri o del col·lectiu LGTBI Mariola.
A més, celebrava tallers com el que impartia el seu propi grup de dansa o d’altres com el de boxa, el de bordats, sessions de pel·lícules i documentals o el taller de serigrafia, aprofitat per molts alumnes de l’Escola d’Art present a la ciutat.
Aquestes activitats no saben si es podran continuar fent en algun altre lloc. Els activistes de Cals Flares es mostren convençuts de la necessitat de trobar un altre espai, però ara mateix admeten estar «orfes» i «paint la nova situació».
Aquest era el quart intent de desallotjament de Cals Flares, si bé en els tres anteriors la policia no havia arribat a actuar i l’amenaça no havia passat de la notificació judicial. Aquest dijous l’actuació policial ha sigut definitiva i Cals Flares quedarà orfe de l’ànima veïnal, social i cultural que ha fet d’aquest centre un refugi alternatiu a la capital de l’Alcoià.
