En tots els seus anys d’història professional, l’Hèrcules mai no havia jugat a la quarta categoria del futbol estatal. Tot just ara, quan complirà els cent anys a l’octubre, l’equip alacantí de futbol disputarà la seua segona temporada consecutiva en aquesta divisió, la 2a RFEF. Només un ascens administratiu, derivat d’una fusió amb el nounat Intercity, podria provocar que el club superara una categoria des dels despatxos, i no des del camp, que és on se celebren els ascensos.
I és que l’Hèrcules, amb vint temporades en Primera en la seua història, ha passat de disputar derbis ben calents contra el València i contra l’Elx en la màxima categoria als anys setanta i huitanta a estar posicionat a la cua dels deu equips valencians de capçalera. Si el rànquing es fa per la demarcació provincial d’Alacant, molt present entre l’imaginari futbolístic de la ciutat, l’Hèrcules queda per darrere de l’Elx, de l’Alcoià, de la Nucia i de l’Intercity. Aquest últim equip, fundat a la ciutat d’Alacant el 2017, ha necessitat només cinc anys per superar la categoria de l’Hèrcules, atès que enguany ha ascendit a la tercera divisió actual, denominada 1a RFEF.
La situació és tan insostenible que les penyes del club fan un clam unànime des de fa anys, intensificat a còpia dels fracassos esportius herculans, per provocar un relleu en la propietat del club. L’any passat ja van organitzar una manifestació multitudinària al centre d’Alacant que va reunir milers d’aficionats. Aquest diumenge se’n celebrarà una nova, idèntica a la del 2021, a l’espera que la societat civil, el teixit econòmic i la classe política empenten per provocar un canvi a la cúpula d’un club que és víctima dels seus gestors. Aquesta, almenys, és una conclusió compartida per la societat alacantina.
Amb aquest propòsit es va constituir Unidad Herculana, associació d’aficionats presidida per Aitor Tejada. Ell mateix explica a aquest diari que la intenció de l’entitat citada era animar petits accionistes a organitzar-se per recuperar el club, «tal com va fer el CE Castelló», indica, que és un club que té com a referència per la seua capacitat de transformació, a còpia de petites aportacions, després d’anys de fracassos esportius i de nefasta gestió econòmica. En un primer moment, Unidad Herculana tenia la intenció d’influir en la gestió de la propietat de l’Hèrcules, «però veient que el propietari no tenia ni té cap intenció de canviar res, malgrat la mala gestió, l’única manera d’influir és protestar». Per això, aquesta entitat ha convocat la marxa per al diumenge, que anirà de la plaça dels Cavalls, on se celebren els èxits del club, a l’Ajuntament de la ciutat.
Tejada lamenta que «portem ja 22 anys de desastrosa gestió», i fa èmfasi en els últims 10. «Hem arribat fins ací per una manera de gestionar el club totalment nepotista i amiguista, i sempre envoltats de sospites d’escàndols». Un d’aquests escàndols seria, per exemple, l’últim ascens a Primera Divisió. Va ser l’any 2010, quan després de l’ascens van transcendir una sèrie de gravacions en què s’evidenciava la compra de partits per part del club. Aquelles gravacions van ser excloses com a prova incriminatòria per part d’un jutge, que va considerar que tals aportacions policials constituïen una «intromissió en la intimitat» d’Enrique Ortiz.
Les gravacions van ser enregistrades quan l’empresari era investigat per la seua participació en el cas Brugal, concretament en la peça que estudiava les conseqüències penals d’una possible adequació del PGOU d’Alacant a conveniència d’Ortiz, qui va ser condemnat per suborn a una multa de 18.000 euros per aquest cas. La quantitat imposada, ínfima, va fer que l’empresari es gravara a sa casa celebrant el desenllaç judicial al crit de «campeones, campeones» i «a por ellos, oé». Abans, Ortiz ja havia sigut investigat en el marc de la trama Gürtel per la seua implicació en el finançament il·legal del PP. El 2016, l’empresari va reconèixer en seu judicial haver sufragat campanyes electorals d’aquest partit. Precisament, va ser un alcalde del PP, Luis Díaz Alperi (1995-2008), qui el va convidar a fer-se càrrec del club quan el 1999 estava a punt de desaparèixer.
Però les relacions d’Ortiz amb la política no s’han limitat al PP. El seu advocat va ser el socialista Ángel Luna, exalcalde d’Alacant (1991-1995), actual síndic de greuges valencià i nomenat delegat del club per Ortiz en la seua primera etapa al capdavant de l’Hèrcules, a finals dels anys noranta. Blas Bernal, un dels dirigents històrics del PSPV a Alacant, també va accedir al club de la seua mà després de la seua connivència amb Ortiz, des de l’oposició al consistori alacantí, quan el polèmic Pla Rabassa requeria de la unanimitat política perquè es desenvolupara amb aparença de consens.
Alhora, el nepotisme característic d’Ortiz al club va més enllà de la política. Paco Esteve, coordinador de la penya herculana Negre Lloma, recorda que el gendre de l’empresari, l’exmadridista Javier García Portillo, va tornar al club amb l’oposició manifesta de la direcció esportiva del club, dirigida aquell 2012 per Sergio Fernández, qui va acabar marxant. Portillo, ara oficialment desvinculat de l’Hèrcules, podria tornar la temporada que ve per a exercir com a director esportiu. Esteve també subratlla que el primer president designat per Ortiz quan aquest va esdevenir propietari del club va ser el seu cunyat, el metge Enrique Carratalá.
El cert és que l’Hèrcules, des de fa anys, no és un club rendible per a cap inversor. Disputar campionats allunyats de les audiències televisives fan minvar els possibles principals ingressos dels clubs. En aquest sentit, l’entorn d’Ortiz sempre defensa que l’empresari inverteix diners en l’Hèrcules i que mai no els recupera. Davant aquesta realitat, sobta que Ortiz no deixe el club. A la seua òrbita asseguren que no té ofertes per vendre’l, però hi ha sospites que fan pensar en altres raons. «Ell té l’Hèrcules com una empresa més que gestiona amb opacitat, i alguna cosa seriosa deu passar perquè no abandone un club que tant desgast econòmic i d’imatge li genera». Són paraules de Paco García Quinto, membre de l’Asociación Herculanos, que pensa que l’empresari pot tindre por a una auditoria externa que detecte irregularitats en la seua gestió. Un altre exemple dels excessos de la directiva el posa aquest mateix aficionat, recordant que l’Institut Valencià de Finances va prestar a l’Hèrcules 18 milions d’euros que el club alacantí mai no ha tornat, i que ha fet desaparèixer del deute quasi en la seua totalitat gràcies a la cessió de l’estadi Rico Pérez a l’administració valenciana. Xavi Mas, aficionat del club amb influència important en xarxes socials, afegeix que Ortiz «mai no ha sigut capaç d’entendre que un cub de futbol no és el mateix que una UTE de neteja d’adjudicació municipal», diu referint-se als nombrosos contractes de l’empresari amb l’administració.
Quique Tébar, president de l’esmentada Asociación Herculanos, relata que un altre dels grans «mals» d’Ortiz i, en conseqüència, de l’Hèrcules, ha sigut que l’empresari «no ha sabut rodejar-se de gent vàlida» i, alhora, «patir un atac de banyes cada vegada que algú ho ha fet millor que ell». Es refereix, en aquest cas, als socis que l’empresari ha buscat per a invertir en l’Hèrcules, i concretament a l’empresari Perfecto Palacio, president de la Confederació Empresarial Valenciana a Alacant, qui es va aliar amb Ortiz fa una dècada i va eixir del club després d’una sèrie de discrepàncies. Palacio és, precisament, l’actual accionista referent de l’Intercity, el club fundat a Alacant fa cinc anys que ha superat l’Hèrcules en categoria. Una de les possibilitats de futur de l’Hèrcules passa, justament, per la fusió amb l’Intercity amb la possible dissolució d’aquest club a dins de l’Hèrcules –que ostenta un capital simbòlic i social inigualable a la ciutat– i amb l’ascens de categoria dels herculans. «Si l’Hèrcules posa la marca i l’Intercity posa la gestió, seria una bona solució», afirma Tébar.
De moment, l’Hèrcules continua «segrestat dins d’una teranyina de deutes, contractes, societats, fundacions, concursos de creditors, polítics i administracions», tal com defineix Xavi Mas, qui lamenta que en la manifestació de l’any passat «tots els polítics de l’Ajuntament d’Alacant es van acovardir fent un pas enrere després de les intencions inicials de secundar la protesta». Això demostraria, segons aquest aficionat, que Ortiz «és l’amo: què no hi haurà dins dels calaixos perquè tinga tant de poder a la ciutat?». Paco Esteve, de la penya Negre Lloma, lamenta que «les institucions polítiques no fan res perquè no veuen que el futbol és una forma de representar la ciutat i també una forma de negoci, i ells, que són tal liberals, ho haurien de saber», diu en referència als diners que podria generar l’Hèrcules per a la ciutat si jugara en Primera divisió. Alhora, Esteve també assenyala que «l’esquerra d’Alacant no s’implica tant com podria en la recuperació del club per prejudicis contra el futbol per ser un esport capitalista, però no s’adonen que els barris populars també són de l’Hèrcules i que contribuir a recuperar-lo els pot generar una oportunitat».
Pel seu compte, Quique Tébar té clar que Ortiz només deixarà el club «si hi ha una pressió política, que no social». «No se n’anirà per voluntat pròpia», i recorda les declaracions de l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, del PP, que fa un any va dir que els dirigents de l’Hèrcules «havien perdut tota la credibilitat». El president de l’Asociación Herculanos apunta que, davant aquelles paraules, Ortiz sí que va reaccionar amb una carta a l’alcalde, «cosa que demostra que si la classe política se li posa en contra, no suportarà la pressió». Tébar referencia paraules de l’empresari, qui es va referir als aficionats que s’oposen a la seua gestió com «quatre bojos i un tambor», «però la pressió institucional no l’aguanta», conclou.
Siga com siga, el cert és que l’Hèrcules juga els seus partits de lliga amb menys aficionats que mai, amb molts antics seguidors desconnectats del club i cansats que es parle més del seu equip pels escàndols que pel que passa al terreny de joc. «Tinc 47 anys i mai en la vida he faltat a un partit si no és per força major. Estic fart. Hui han de canviar molt les coses perquè el club torne a ser el que era», lamenta Xavi Mas. De moment, els aficionats tornaran a manifestar-se per exigir un relleu i recuperar un club que porta ja 23 anys «segrestat», tal com diuen, per la gestió d’Enrique Ortiz, que l’ha conduït a la quarta divisió i a la irrellevància esportiva.
