Fa just una setmana, diumenge passat, els crits de «Mazón dimissió» ressonaven forts i clars a la Crida. Una setmana després, una multitud ho repetia mentre omplia de punta a punta el carrer de Colom de València. Entremig, un Carlos Mazón cada volta més desesperat i a la defensiva, amb nous canvis de versió del que va fer la vesprada del 29 d’octubre cada vegada més esperpèntics, amb una instrucció judicial que va desmuntant el mur de mentides construït aquests mesos i una premsa conservadora que comença a posar negre sobre blanc el que fins ara era un xiuxiueig.
La manifestació, encapçalada pels familiars de víctimes de la riuada avançava amb solemnitat pel carrer de Colom, mentre passejants i compradors s’aturaven massivament a aplaudir i homenatjar les víctimes. Com va passar a la manifestació en vigílies del Cap d’Any, que va fer el mateix recorregut, l’actitud dels consumidors a les tendes més exclusives de València eren un termòmetre fidedigne de l’aïllament social de Mazón.
També les Falles, de la xiulada a la Crida a la que s’ha produït aquest migdia a la primera mascletà. Ja no hi ha espais segurs per al president valencià. El vaixell s’enfonsa i no tothom està disposat a enfonsar-se amb ell.
Si el fet inqüestionable que Mazón és un pes mort que fa perillar el govern del PP al País Valencià –i fins i tot el desembarcament de Nuñez Feijóo a la Moncloa- fins ara encara era una veritat incòmoda que ningú volia verbalitzar, aquesta setmana s’ha trencat el mur de contenció i els principals comunicadors de la dreta han començat a dir-ho alt i clar. Dijous era Ana Rosa Quintana, probablement la periodista televisiva més influent de l’òrbita conservadora, la que exigia la dimissió de Mazón. I divendres era un gens dissimulat article a La Razón el que assenyalava –citant enquestes internes del mateix partit- que el manteniment de Mazón en la presidència de la Generalitat generava el risc que el PP fora superat fins i tot per Vox. Un escenari gens assumible pels populars.
L’avanç de la instrucció del cas per part de la jutgessa de Catarroja, els nous canvis de versió de Mazón motivats, presumiblement, pels consells dels seus advocats i el progressiu allunyament d’importants figures del PP valencià, com ara el mateix president de la Diputació, Vicent Mompó. Tot el còctel sembla que ha arribat a Madrid i allí s’han començat a moure fitxes.
Vox i TSJ, suports principals
De fet, es podria dir que, ara mateix, el principal suport de Mazón és Vox. La formació ultradretana va votar a favor de mantenir-lo com a president a les Corts no fa ni una setmana i en tot moment ha evitat carregar les tintes contra el cap del Consell. Al contrari de la seua actitud amb el vicepresident Gan Pampols, a qui han recriminat durament algunes de les seues decisions, votant fins i tot en contra dels seus decrets.
L’altre gran aliat del president és el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ), qui fins al moment havia arxivat totes les denúncies per la gestió del 29 d’octubre sense ni tan sols entrar a investigar-les. Un escut, però, que Mazón perdrà el dia que deixe d’estar aforat. Motiu més que suficient per intentar mantenir-se al càrrec el màxim temps possible,
Està per veure si el futur judicial de Mazón li importa tant al PP com per mantenir-lo o seguiran aguantant les riuades humanes exigint «Mazón dimissió».
