Arribar a una manifestació tard i per la perifèria té alguns avantatges. Permet veure com el desplegament policial –enorme aquesta vesprada- es va reconfigurant de forma constant, però també copsar l’ambient de la gent que no va a la protesta. La imatge dels carrers tallats, sense cotxes, però les tendes i les voreres plenes de gent alienes al sorollós helicòpter i les contínues fileres de furgonetes d’antiavalots amb les sirenes enceses resulta xocant. La gent no pot evitar comentar: «Ha estat culpa de Sánchez, és un dictador», afirma enfadat un jove que té prompte rèplica de qui podem suposar que és sa mare: «Qui havia d’avisar era Mazón». Ben clar.
Perquè el centre de València no són precisament uns barris rojos i, fins i tot ací, la gent té clar a qui cal demanar responsabilitats. O amb més precisió: a qui cal demanar cada responsabilitat.
La manifestació un mes després de la DANA que ha causat 222 morts és de nou enorme. Quan la capçalera ja està omplint la plaça de la Mare de Déu encara queda gent a la plaça de l’Ajuntament. La sensació és que hi ha menys gent que el 9 de novembre, quan es calcula que fins a 200.000 persones van unir-se a la protesta. Però hui el recorregut era més llarg. Si hi havia menys gent, no era molta menys. I ja fa un mes i vàries protestes encadenades i no pareix que el carrer estiga afluixant. [Veure galeria fotogràfica.]
Un dels motius d’aquesta persistència –i aquesta és l’autèntica mala notícia per a Mazón- és que qui s’estan fent seues les protestes és la gent de les poblacions afectades. Milers de detalls ho denoten. Des de les convocatòries a marxar a peu des de diferents municipis com ara Paiporta o Alfafar fins a la plaça de l’Ajuntament, les pancartes fetes a mà, la profusió de senyeres coronades –contradient la teoria del PP que tot és un contuberni catalanista- i, sobretot, la ràbia que es nota en molts dels crits i lemes.
Malgrat que la manifestació d’aquest dissabte ha estat molt més tranquil·la que la del 9, la tensió continua notant-se. En tombar pel carrer de la Pau, una de les afectades que portava la pancarta de capçalera ha manprés a cridar: «Nosaltres sense llum i ací llums de Nadal! Quina vergonya!». De fet, que València haja continuat fent vida normal com si al seu costat –inclosos tres barris de la mateixa ciutat- el món no s’haguera capgirat totalment és una de les imatges més distòpiques de tota la tragèdia. I si ho era per a un veí no afectat que visitava la «zona zero», no cal ni imaginar per a qui fa el viatge en direcció contrària.
Altres afectats no han pogut resistir la temptació d’acostar-se al Palau de la Generalitat. La marxa no ha pogut acabar allí per prohibició governativa. Es volia evitar que de nou es llençara fang i es pintara la façana del Palau. Malgrat el blindatge policial un grup de veïns han llençat fang als jardins i hi han deixat les seues pancartes.
Mazón es bunqueritza
Un mes després, si Mazón esperava poder diluir les seues responsabilitats amb les del Govern espanyol –que òbviament les té- i que les primeres mesures de reconstrucció i altres decisions espectaculars com el fitxatge del militar retirat Gan Pampols, farien que la ràbia social s’anara apagant, ara ja ha vist que no està funcionant. Malgrat que tant els organitzadors com alguns manifestants no oblidaven les crítiques al Govern espanyol, els crits més repetits eren, de nou, «Mazón dimissió» i «el president a Picassent».
De fet, després d’incidents com el de Torrent, en què diversos veïns van començar a cridar-li «assassí» i «dimissió» quan intentava visitar un barri afectat, la resposta del president ha estat evitar el carrer. La roda de premsa del primer mes de la DANA va fer-se en un camí rural d’Utiel, on no hi havia literalment ningú. Tota una declaració d’intencions de l’estratègia que està desplegant el PP.
El que queda de legislatura –més de la meitat- pot fer-se-li molt llarga a Mazón si realment s’ha de limitar a aparèixer en espais tancats i entorn controlats.
