Aquest dimecres, 23 d’abril, l’Ajuntament de València, governat pel PP i Vox, consumarà una nova agressió contra les persones més vulnerables de la ciutat: el tancament del Centre Municipal d’Allotjament per a persones sense llar del barri del Carme. Aquesta decisió no només suposa una irresponsabilitat política, sinó un acte de crueltat institucional disfressat d’eficiència i reorganització.
Tancar un recurs públic que acull desenes de persones en situació de sense sostre és deixar-les directament al carrer, en una ciutat que ja pateix una greu crisi d’habitatge i exclusió. És girar l’esquena a la dignitat humana. És trencar la promesa més bàsica de qualsevol democràcia: protegir els qui més ho necessiten.
Amb el pretext de “reorganitzar recursos”, aquest govern municipal està desmantellant, pas a pas, les estructures de protecció social construïdes durant anys. No és només el Carme. És el model de ciutat que estan imposant: una València neta de pobresa, però no perquè la combaten, sinó perquè la fan invisible. Fora dels barris cèntrics, fora de les ajudes, fora de la ciutat.
Els serveis socials, que haurien de ser la columna vertebral d’un ajuntament decent, estan en caiguda lliure. Sense reforços, sense rumb, sense voluntat política. La dreta i l’extrema dreta no gestionen: desmantellen. No planifiquen: retallen. No governen per a la gent: governen per als seus.
És una qüestió de prioritats, i les seues són clares: més diners per a propaganda, per a desfilades militars, per a fundacions d'”història espanyola” i amiguets empresaris de la construcció i el turisme, mentre es condemna les persones sense llar a la intempèrie. Mentrestant, els carrers de València esdevenen més desiguals, més inhumans, més injustos.
Cal dir-ho clar i alt: tancar el Carme és una indecència política i social. Una ciutat que expulsa la seua gent més fràgil no és una ciutat per a viure, és una marca buida. Per això, cal mobilitzar-se, denunciar, exigir responsabilitats. Perquè una altra València és possible. Una València que no margine, que no abandone, que no oblide.
El Carme no es tanca. Els drets no es retallen. La dignitat no es negocia.
Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
