El Museu Comarcal de l’Horta Sud, a Torrent, va aplegar aquest dimarts una quarantena de persones per debatre sobre crisi alimentària i agricultura, posant el focus en el present i el futur dels aliments i la seua producció. En la conferència-debat, moderada pel director de CERAI, Jorge Cavero, van intervenir-hi Lola Raigón i Guillermo Palau, enginyers agrònoms vinculats a la Universitat Politècnica de València.
La jornada, organitzada per la Fundació Horta Sud, la Càtedra Terra Ciutadana de la UPV i el Museu Comarcal de l’Horta Sud i amb la col·laboració de diverses associacions del territori, va significar la represa del Curs per a la Conscienciació i la Transformació Social, que s’hagué de suspendre el 2020 a causa de la pandèmia i que finalitzarà la programació aquesta tardor.
Lola Raigón va començar la intervenció contextualitzant el nivell de salut a escala regional, constatant les grans diferències entre desnutrició, obesitat i empremta de carboni a escala mundial. Unes dades extrapolables amb la salut del planeta, on si tots els estats consumiren com Espanya, es requeririen 2,5 planetes per donar l’abast amb els recursos necessaris.
Raigón va posar també sobre la taula l’alt percentatge que suposa el sistema alimentari en les emissions antropogèniques totals, entre un 21% i un 37% tenint en compte la contaminació de transport, la maquinària, la fabricació i l’embalatge dels productes. En aquest punt, es va posar en relleu la diferència d’energia consumida anualment en funció del model de dieta, entre els aproximadament 9.000 MJ/any d’una dieta ovolactovegetariana ecològica i els aproximadament 17.000 MJ/any d’una dieta mixta convencional, així com la diferència en pesticides en l’excreció d’orina, fins a nou vegades menys en els xiquets i xiquetes que duen una dieta ecològica respecte dels que no.
Per poder disposar d’un sistema alimentari òptim, Raigón va destacar la necessitat de reduir en un 27% el consum de carn i un 50% el rebuig alimentari, a més de passar a una producció 100% ecològica que valore la salut, el medi ambient i el condicionant social. Per acabar la seua intervenció, va posar èmfasi en els beneficis de l’alimentació ecològica, que millora la qualitat del sòl, minimitza l’ús d’energia, preserva la biodiversitat, redueix la contaminació de l’aigua, augmenta l’ocupació i millora la qualitat nutricional dels aliments.
Per la seua banda, Guillermo Palau va començar destacant la complexitat dels sistemes socials actuals, remarcant la multitud d’objectius, percepcions i valors, així com la diversitat de regulacions legislatives i governances en la matèria. Passant a la realitat concreta, en aquest cas de la ciutat de València, Palau va utilitzar els exemples de Benimaclet i Malilla com a territoris on l’augment de la població urbana ha reduït a nivells ínfims en el primer cas, i eliminat totalment en el segon, l’existència d’horta.
Seguidament, Palau va posar sobre la taula el problema de l’acaparament de terres dels països del nord global en el sud global, que acaba afectant la població més empobrida d’aquests últims i desabastint-los de recursos propis per al benefici dels països del nord. A més, aquesta dependència cada volta més gran de productes produïts en punts més allunyats d’on es consumeixen augmenta progressivament la dependència dels combustibles fòssils.
Finalment, Palau va recalcar la importància de canviar el paradigma actual en l’agroecologia per, entre altres, reduir els volums d’aigua usats, reduir el despoblament rural, crear ocupació i reduir la dependència actual respecte els combustibles fòssils.
Després de les dues ponències, es va obrir un debat entre totes les persones assistents, que van manifestar inquietuds i reflexions sobre com avançar en un model sostenible i de sobirania alimentària.
