El «Berenar pel Valencià» va aplegar més de 400 persones a l’Escola Lluís de Santàngel del Saler per a participar en una jornada festiva i reivindicativa en defensa del model plurilingüe actual del centre. Hi van assistir membres del claustre, famílies i alumnes, que van reflexionar sobre els efectes que podria tindre un canvi en la llengua base de l’ensenyament.
L’escola, situada en un entorn privilegiat, va oferir diverses activitats per a totes les edats. Mentre els pares i mares debatien sobre les implicacions de la consulta de la llengua base, els xiquets i les xiquetes van gaudir de tallers com el de mandales naturals, creats amb elements de l’entorn. Un dels moments més emotius va ser la creació d’un mural on l’alumnat va escriure les seues paraules favorites en valencià, com ara «maduixa», «figamolla», «t’estime», «dolçaina», «papallona», «pau», «piverot», «pessic», «trencaclosques», «sambori», «coent», «comboi», «xiuxiueig», «borumballa», «papallona», «oroneta», «trellat», «terratrémol». Aquest mural va ser un reflex de la diversitat i la riquesa lingüística del valencià.
«Capgirar un model que funciona molt bé»
Ivan Gallego, president de l’AFA, va manifestar que «en el context de la nostra escola, una de les pioneres en la recuperació del valencià, canviar el model plurilingüe actual seria capgirar un model que funciona molt bé». «Les famílies sabem que com més valencià, millor, perquè en un context metropolità molts dels nostres fills només s’exposen a la llengua a l’escola», va remarcar.
«Tot i que opinem que les llengües no competeixen, sinó que sumen, la realitat és que l’espai que li queda al valencià és xicotet, és una llengua feble que cal cuidar», va asseverar.
«Inoperància de la Conselleria d’Educació»
Mireia Alonso, mare de l’escola, va assenyalar que «tot això de la votació el que pretén és amagar una inoperància per part de la Conselleria d’Educació. El fet que el centre s’haja de mantindre amb una dotació miserable de 1.300 euros, o que hagen dividit per la meitat el pressupost de material d’aula… No els interessa l’educació pública i per amagar-ho enfronten mares i pares per la llengua».
També es va comptar amb la presència de mestres jubilades, que van recordar les dificultats inicials per aconseguir una segona línia amb un percentatge de valencià més elevat i l’èxit que va suposar per a l’escola.
«No hi ha cap llibertat educativa»
«Si perdem una línia, ja no podrem barrejar els xiquets per intentar solucionar conflictes. Si ara els agrupem per preferència de llengua, pot ser que ens trobem amb un grup amb molts alumnes amb necessitats especials i un altre sense cap. En aquest sentit, no hi ha cap llibertat educativa», van subratllar.
Ivan Gallego va concloure: «Enguany celebrem el 50é aniversari de l’escola, i en lloc d’estar celebrant, estem reivindicant… és una llàstima que sempre estiguem lluitant per consolidar un dret que tenim reconegut en la Llei d’ús, en l’Estatut i fins i tot en la Constitució».
40 anys de la línia en valencià
Finalment, Anna Guasp, també mare de l’escola, va recordar que «l’any que ve anàvem a celebrar els 40 anys de la línia en valencià, una de les primeres de València, per no dir la primera… Espere que puguem fer la celebració i no quedar-nos en 39».
La jornada va posar de manifest la preocupació de la comunitat educativa davant els canvis que poden afectar el model plurilingüe del centre i la necessitat de continuar defensant la llengua i la qualitat de l’educació pública.
