Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Al País Valencià, el 99% d’alumnes d’ESO està registrat en alguna xarxa social i el 86,4% està registrat en tres o més. Quasi dos de cada tres tenen més d’un perfil en una mateixa xarxa amb l’objectiu d’utilitzar-los selectivament per a família i coneguts o per a grups d’iguals. Per tant, no ser-hi és un «fet excepcional» per als estudiants d’aquest cicle formatiu. En aquest sentit, no resulta estrany que quasi sis de cada deu, un 59,6% d’alumnes, haja contactat amb desconeguts a través d’internet, xats o xarxes, i que un 62,6% haja acceptat desconeguts en xarxes socials.
Així ho revela un informe d’Unicef sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència al País Valencià, elaborat en col·laboració amb la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i el Consell General de Col·legis d’Enginyeria en Informàtica (CCII), que recull les opinions de més de 3.700 adolescents de 27 centres d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), dels quals el 91,3% es connecta a internet cada dia o quasi cada dia.
També indica que un de cada tres adolescents usa de manera intensiva i sense supervisió internet i les xarxes socials i un de cada cinc podria estar «enganxat» en més o menys intensitat als videojocs. Si bé reconeixen que la xarxa els pot fer sentir alegria (97,2%), diversió (79,6%), tranquil·litat (81,5%) o suport i comprensió (72,1%), de l’estudi es desprenen conclusions i dades «preocupants».
De fet, aquells adolescents que fan un ús problemàtic d’internet i possible addicció als videojocs presenten nivells més baixos d’integració social i familiar, benestar emocional i satisfacció amb la vida.
Sexting i ciberassetjament
Les pràctiques de sexting i el ciberassetjament són cada vegada més habituals i els mateixos adolescents les identifiquen com els principals riscos que presenta la tecnologia: quatre de cada deu dels enquestats (46,7%) asseguren haver rebut alguna vegada missatges de contingut eròtic/sexual, un 10,4% ha rebut -a través de xarxes, xats, Internet o videojocs- una proposició sexual per part d’un adult, i dos de cada deu podria estar patint ciberassetjament.
A la vista dels resultats de l’informe, la lluita contra l’assetjament escolar i el ciberassetjament «ha de ser una prioritat», ja que s’han detectat taxes de victimització «sensiblement més altes» que les que ofereixen les estadístiques oficials. L’ONG alerta que és necessari també prendre mesures «per reduir les preocupants xifres de sexting, contacte amb desconeguts o possibles casos de grooming, així com abordar l’ús problemàtic de les xarxes socials i possibles addiccions a videojocs».
Els videojocs constitueixen un important canal de socialització i interacció social, a través del qual els adolescents coneixen gent i fan amics. Per a sis de cada deu adolescents és el seu principal canal d’oci i entreteniment, si bé cinc de cada deu (57,8%) reconeixen jugar a jocs no recomanats per a la seua edat.
Orientació i acompanyament adequats
Jorge Cardona, president d’UNICEF al País Valencià, ha assenyalat que l’ús d’internet per part de xiquets i adolescents «porta aparellats indubtables riscos, i tenim la responsabilitat, com a societat, d’aportar l’acompanyament i l’orientació adequats». A més, considera que les institucions han de generar les mesures i mecanismes de protecció i educació necessaris per a la promoció dels drets de les persones d’aquestes edats en l’entorn digital, així com que la indústria tecnològica té un rol fonamental per a garantir aquesta protecció.
Amb relació a la supervisió parental, ben bé dos de cada deu pares (19,8%) es fixa en les indicacions de classificació per edat, com pot ser el PEGI (Pan European Game Information, sistema europeu de classificació de videojocs per edat). I, encara que un 25,5% dels enquestats assegura tindre discussions amb els seus pares, mares o cuidadors per la tecnologia almenys una vegada a la setmana, l’informe constata que només al 25,9% la família els estableix normes sobre l’ús d’internet o les pantalles.
Unicef ha elaborat una «Guia per a les famílies» per orientar específicament a pares i mares sobre «com acompanyar els seus fills quan s’inicien en el món digital», ha remarcat Cardona.
